Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de juliol del 2014

TRASTORN DE CONDUCTA PER AGRESSIVITAT A L'ESO


Contextualització del cas
Alumne de 1r d’ESO amb trastorn de conducta per agressivitat.
De petit va tenir un vessament cerebral.
El professorat està desesperat perquè sempre està nerviós i es mostra disruptiu: sol no fer res; fa sorollets; crida l’atenció,... Els companys de classe el veuen com un “bitxo rar” esperant quina una en farà! No para d’incordiar i de provocar constantment a alumnes i professors. Quan el professor l’avisa d’alguna cosa que ha fet malament, no accepta que se’l renyi, es mostra agressiu i no fa cas dels càstigs.
Tot i que és espavilat i intel·ligent, el seu rendiment de classe és molt baix. No fa res, no mostra interès, incompleix les feines, etc. És conscient que suspèn perquè no s’hi esforça.
Li agrada tenir l’actitud “passota” perquè així tothom el coneix i se sent important.
Tot i que en la majoria de cops les seves accions semblen intencionades i deliberades, hi  ha moments en què la seva agressivitat sembla provocada pel descontrol i la incapacitat de refrenar els seus actes.


Consideracions prèvies
El professorat ha de ser conscient que l’agressivitat és un tema que afecta totes les estructures socials.
Les agressions es manifesten de tres formes principals:
  • Física: copets, empentes, estrebades, travetes, etc.
  • Verbal: insults, crits, burles, mots despectius, etc.
  • Indirecta: difusió d’històries falses perjudicials sobre algú, planejar secretament, etc.
Malgrat que les accions agressives estiguin integrades en el seu llenguatge i acabin resultant comunes en el seu comportament, caldrà “desnaturalitzar-les” per a destacar-ne la seva importància i les conseqüències que tenen entre l'alumnat.

El tutor del grup-classe pot treballar el tema de les agressions a la seva aula. Complementàriament, l’EDN pot abordar-ho perquè es manifesta en altres àmbits: passadissos, intercanvi de classes, esbarjo, sortides, etc.

El professorat serà un element clau com a dinamitzador del canvi que es vol aconseguir. Cal que estigui coordinat i que tongui unes pautes d’intervenció.
L’alumnat, sobretot els companys d’aula, tenen un protagonisme important en tant que poden fer visible el seu rebuig a determinades actituds negatives i als comportaments agressius.


Propostes d’actuació o procés d'intervenció

1.                             Observacions inicials.
En primer lloc, cal estar atents a les agressions que es produeixen i registrar-les.

2.                             Procés de reflexió entre el professorat
L’obtenció de la informació anterior permetrà conscienciar el professorat i analitzar la situació. Aquests són alguns dels aspectes a considerar:
  • On passen més sovint les agressions? A l’Aula, al passadís al lavabo, al pati, al menjador, al carrer, etc.
  • Qui en són les víctimes? Les noies, els nois, tots igual, etc.
  • Les noies i els nois que són agredits, ho diuen a algú?
  • Fins a quin punt són agredits? Amb quina freqüència? Esporàdica, repetitiva, sistemàtica, etc.
  • Fins a quin punt agredeixen ells? I elles?
  • Quines accions s'han dut a terme al centre quan hi ha hagut agressions?
  • Quins són els tipus d'agressions més freqüents? Les verbals, les físiques, ...
  • Quin és l'objectiu de l'agressió? Una resposta incidental; un atac a una persona, a algú més dèbil, etc.
  • Quina ha estat la seqüència? Agressió, agressió-reacció, una espiral de violència, etc.
  • Com és que la majoria d’alumnes agredits ho han sigut dins de l’intitut i no al carrer?
  • Etc.

També resulta important esbrinar-ne les causes. Aquestes en podien ser algunes:
  • Les  famílies no donen les pautes bàsiques educatives.
  • L’existència d’algun conflicte familiar fa que l’alumne es desfogui a l’institut. Si al seu entorn hi ha certa agressivitat, ell ho observa, ho aprèn i ho reprodueix.
  • La desmotivació de l’alumne i el sentiment de fracàs pot causar cert malestar i aquest desencadena comportaments agressius.
  • L’ambient d’aula pot ser estressant i es generen tensions entre ell i el professorat o entre ell i els seus companys.
  • Etc.


3.                             Procés de reflexió amb l'alumnat
Cal explorar el tema de l’agressivitat utilitzant la reflexió:
  • Quines són les manifestacions agressives?
  • Quines són les causes possibles que ell usa per agredir altres persones?
  • Com se sent la gent durant i després de l’agressió?
  • Quins són els efectes d’aquesta agressió en la resta de l'alumnat?
  • Per què usa l'agressivitat per establir relacions de poder? 
  • Què passaria al nostre institut i/o societat si la violència fos acceptada?
  • Per què hem d'intentar no agredir ningú?
  • Què podem fer per aturar les agressions?
  • Etc.


4.                             Propostes d'intervenció: tractament de l’agressivitat a l’ESO
Aquestes són algunes de les accions que es poden donar, a dins o a fora del centre, al comportament agressiu i provocador dins de l’àmbit de l’institut.

  • Mesures disciplinàries
Precisament, algunes de les conductes contràries a les normes de convivència del centre -envers altres membres de la comunitat educativa- són: la manca de respecte o desconsideració; les injúries o les ofenses; les incorreccions que alteren el normal desenvolupament de l’activitat escolar, etc.

En aquests casos s’aplicaran mesures correctores:
  • Amonestació oral.
  • Privació d’esbarjo.
  • Amonestació escrita.
  • Compareixença immediata davant del cap d’estudis o del director del centre.
  • Assistència a l’institut en horari no lectiu.
  • Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries per un període concret –que es pot perllongar-.
  • Suspensió del dret d’assistir a determinades classes per uns dies i permanència al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.

Es consideren faltes les següents conductes greument perjudicials:
  • Actes greus d’indisciplina, injúries o ofenses.
  • L’agressió física o amenaces.
  • Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les classes i del centre.
  • La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència en el centre.
  • Etc.

La majoria d’aquestes faltes greus s’esdevenen quan es produeix alguna de les manifestacions de la conducta agressiva. Les sancions a aplicar són:
  • Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes per un període inferior a 15 dies.
  • Canvi de grup o classe per part de l’alumne.
  • Etc.
 Per tal d’aplicar-li una sanció, primer caldrà obrir-li un expedient disciplinari.

Malgrat les mesures correctives i sancionadores, el nostre alumne persisteix en la indisciplina. Cal evitar que els càstigs es quedin sense complir, que les amonestacions i altres mesures disciplinàries acabin sent-li habituals que s’hi pugui acostumar i perdin tota l’efectivitat –pedagògica-.


  • Recursos pedagògics
Tot i el dubte de si cal utilitzar recursos especials, en proposo un parell que, en cap cas, caldria aplicar-los com a una mesura “segregadora” (tipus “magatzem” de l’alumne que “molesta”).

  • Unitats d’Adaptació Curricular (UAC)
És un recurs del centre que pot atendre les NEE de l’alumnat i, en específic, dels trastorns greus de conducta. S’utilitzen estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de les de l’aula ordinària.
  
  • Unitats d’Escolarització Externa (UEE)
Quan l’alumne persisteix de manera contínua i reiterada amb les conductes greus, de manera que complica la convivència en el centre, pot ser més recomanable que assisteixi a una UEE, on realitzarà activitats específiques adaptades a les seves necessitats. L’escolarització és compartida amb el centre i la permanència a la UEE és temporal i revisable al llarg del curs.

  • Recursos externs
Unitat de Neuropsicopedagogia
L’alumnat hiperactiu, agressiu, hi arriba amb unes “etiquetes” i expectatives negatives, tant per part del professorat com per part de la família. Com que tot això repercuteix en el desenvolupament cognitiu i emocional de l’alumne, s’opta per a descontextualitzar l’alumne de l’institut per a trencar aquell comportament i produir-hi canvis. S’estudia el sistema de relacions que l’envolta i s’esbrina si hi ha problemes emocionals que puguin incidir en la seva conducta (i també en el seu baix rendiment escolar fent-lo desaprofitar les seves possibilitats cognitives reals). A més, cal intervenir en l’entorn familiar si en comptes de recolzar-lo només es projecta negativitat perquè això acaba afectant el fill, generant-li un fort sentiment de culpa o d’inseguretat.


5.                             Resultats
Una dada innegable és l’efecte demolidor de l’agressivitat, tant pels que la pateixen com per als que l’utilitzen i per al centre en general.

La immediatesa en la detecció de qualsevol manifestació agressiva és clau:
  • L'agressivitat verbal: les amenaces, els insults, l’etiquetatge (les cregudes, els marietes, els “tontos”, etc.).  
  • L'agressivitat física
  • Etc.

El professorat necessita disposar de més recursos pedagògics per educar l'alumnat envers l’agressivitat escolar i els conflictes interpersonals.

Els agents implicats han de ser: el claustre, la família, l’alumne i els especialistes.

L’actitud negativa de l’alumne pot ser reversible si es creen unes expectatives d’èxit que el capacitin per a actuar millor.

Les mesures disciplinàries no funcionen bé perquè no són educadores i en comptes de solucionar el problema, l’allarguen!


Cal actuar directament sobre les causes: possible baixa autoestima, inseguretat, sentiment de culpa, conflicte familiar, malestar, etc.


dilluns, 7 de juliol del 2014

Alumnes que han tingut un mal primer i segon d'ESO

Consideracions prèvies
Quan l’alumne arrossega grans dèficits en la seva formació pot ser recomanable la repetició. També és cert que hi ha alumnat que per varis motius (per exemple, el fet de patir situacions personals complexes) que malgrat haver repetit, no aconsegueixen aprovar l’ESO i la repetició de curs resulta ineficaç. Pel contrari, també pot passar el cas invers: l’alumne que va promocionant amb moltes dificultats i que acaba pensant que tant se val el que faci que el promocionaran igualment. Cal evitar que es pugui desentendre de qualsevol esforç i es quedi desfasat! Evidentment, no cal que aprovi totes les matèries si és un repte inassolible.


L’atenció de la diversitat
L’atenció de la diversitat per "baix" a l'ESO implica exigir només l'adquisició dels procediments i aptituds bàsics.  El professorat hauria de valorar els següents aspectes d’aquest alumne: 
·         la capacitat personal
·         les expectatives de futur acadèmic, laboral i personal que creu tenir
·         la implicació activa i efectiva en el procés d'aprenentatge, la feina dia a dia
·         les competències i el domini de procediments
·         l'actitud envers l'escolarització obligatòria, el currículum de l’ESO, el professorat, etc.
·         Etc.

Amb aquestes dades, caldria d'adequar l'actuació general a les característiques de l’alumne amb dificultats d'aprenentatge. Si no es poden diagnosticar les causes, caldrà l'ajuda del tutor, del departament d'orientació o de l'EAP. S’haurà de determinar què cal reforçar i què es pot passar per alt; plantejar la viabilitat o eficiència de l’adaptació curricular –amb modificació o no del currículum; canvis en objectius i continguts-; cercar com motivar l'alumne i implicar-lo en la superació dels problemes; proposar materials i pautes de treball adients, etc. Un aspecte clau de l’atenció a la diversitat dins l'aula grup classe és l’actitud de l’alumne però també del professor. Cal evitar que s’oblidi d’aquest alumnat pel fastigueig de sentir poc útil qualsevol esforç que hi destina. Si l’alumne se sent motivat i capaç, podrà tenir més èxit!

Dos exemples clars d’alumnat amb NEE són:
·       Els “Objectors escolars” o alumnat que no vol estudiar i que genera problemes disciplinaris.
·     L’alumnat amb poques capacitats -que no pot assolir el contingut- i/o l’alumnat amb NEE (físiques, psíquiques o socials) que provoquen un alentiment del ritme d’aprenentatge i de continguts. Cada vegada resulta més habitual tenir alumnat amb dificultats específiques causades per trastorns de l'aprenentatge, trastorns per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat i trastorns greus de llenguatge. Altres vegades és per motius greus de salut o per condicions personals derivades de factors socials, econòmics, culturals, etc. És molt probable que aquest alumnat pateixi un desfasament curricular de dos o més cursos.
  


Estratègies bàsiques
·         Per part del Departament d'Orientació:
- Col·laboració en l’organització dels suports del Centre.
- Col·laboració en la realització d’Adaptacions Curriculars.
- Suport dins l'aula.
- Amb caràcter excepcional, suport fora de l'aula en petit grup o individual.
  Suport a qualsevol que presenti alguna dificultat (curricular, emocional o de socialització).

·         Per part de tot l'equip docent:
- Els agrupaments flexibles
- Les adaptacions curriculars i PI.
·         Pla d’acció tutorial:
- La tutoria també serveix per a donar resposta a la diversitat dels alumnes pel que fa a l’orientació del procés d’ensenyament i aprenentatge, i l’orientació acadèmica i professional.


·         Programes de Diversificació Curricular (PDC)
Aquests programes es poden fer des de 3r o, amb caràcter excepcional, des de 2n cursat -i havent repetit algun curs-. Cal actuar aviat per a recuperar l’estudiant que “fracassa” en l’ESO i se sent frustrat. Tot i les dificultats d'aprenentatge que presenta, l’alumne ha de tenir possibilitats d'aconseguir l'ESO. Quan ja s’han exhaurit totes les vies pedagògiques sense resultat positiu, l'alumne encara disposa d’un Programa de Diversificació Curricular. L’organització curricular és i, eventualment, l’horari de permanència al centre és diferent. Es realitzen activitats fora del centre, que en cap cas no podran ser de tipus laboral o professional. Aquests "projectes singulars" es coneix amb el nom d’"aules obertes" i es tracta de canviar les formes organitzatives i metodològiques curriculars.

El perfil d’aprenent ha de comptar amb les següents característiques:
-       Interès d'aprendre i de superació.
-       Manca de conflictes disciplinaris.

L'accés pot ser a petició personal de l’alumne o la família, o per l'equip educatiu quan, arran dels resultats de les avaluacions, s’han detectat els problemes d'aprenentatge i en funció del nivell assolit a les diverses matèries. L’avaluació psicopedagògica pot proposar les alternatives educatives que consideri més adequades per a beneficiar-lo pedagògicament.

La voluntarietat és un tret essencial. Entrar-hi o sortir-ne és una decisió que han de prendre l'alumne i la família. La permanència queda completament lligada al compliment i aprofitament que en faci l’alumne. També hauria de retornar al grup ordinari quan, a petició de l'equip educatiu i en haver acabat el curs, l’alumne ha assolit les competències bàsiques i els objectius.

Cal tenir en compte que el PDC té uns continguts i unes matèries més reduïdes a les establertes amb caràcter general. A tall orientatiu, l'horari del PDC d'un total de 30 hores, s'ajusta als criteris següents:
·         Tutoria: 1 a 2 hores
·         Matèries del currículum a l’aula ordinària: 5 a 7 hores
·         Matèries específiques organitzades entorn dels àmbits: 11 a 13 hores
·         Àmbit pràctic: 10 a 12 hores

Así es diversificación curricular, el programa académico que cursa Froilán

Tras suspender por segunda vez consecutiva segundo de la ESO, Froilán tuvo que matricularse en diversificación. Esta modalidad académica, impartida en los centros de educación secundaria, permitirá al hijo de la infanta Elena culminar sus estudios de enseñanza obligatoria.

dijous, 3 de juliol del 2014

Trastorns per dèficit d'atenció i comportament perturbador


Tinc un/a alumne/a hiperactiu/va, què puc fer? Què no hauria de fer? 

Aspectes que cal potenciar
El suport personalitzat permet abordar les dificultats de l’alumne de forma directa, donant suport específic i individualitzat. Cal estimular les seves fortaleses amb intervencions positives. Els reforçaments han de tenir un llenguatge positiu:
  • Elogiar conductes adequades de forma molt concreta i descrivint el que ha fet bé: Molt bé! No t’has aixecat de la cridat no has cridat!”.
  • Elogiar de manera molt sincera i vertadera: “Sé que això et costa però ho has fet bé!”
  • Utilitzar el reforç social (felicitació, alabança, afecte...), privilegis senzills (petits encàrrecs d’aula, una estona més de pati...) o petits premis (adhesius, etc.)
  • Usar una recompensa grupal –no immediata- (el mestre va reunint gomets o punts que podran ser intercanviats per un privilegi de classe, etc.

També és important promoure l’autoconfiança i l’autoestima de l’alumne:
  • Trobar una consigna com tocar-li l’esquena.
  • Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo.
  • Dedicar-li temps i supervisar-lo sovint. P.ex. fer-li reforços cada 10 minuts acostant-se a la taula del professor –i permetent que tingui una sortida controlada a la seva necessitat de moviment.  A l’haver d’anar a la taula del professor, podrà aixecar-se, afavorint la concentració en les moments que es troba assegut.
  • Mantenir un nivell apropiat adaptant les tasques: fer que se senti capaç de realitzar amb èxit.
  • Crear taules de comportament i registres de rendiment per tal que comprovi de forma visible: el nombre de tasques realitzades, la millora conductual, etc. Una altra opció és que sigui un autoregistre (l’alumnen apunta en un registre cada vegada que ha aconseguit un objectiu proposat i això millorarà el seu comportament).
  • Promoure l’interès de l’alumne per a que tingui un bon rendiment.
  • Fer que se senti bona persona.
  • Etc.

 Aspectes que cal evitar
·         Recordar-li només els errors.
·         Exigir-li un treball per un període de temps prolongat.
·         Evitar el càstig o només usar-lo de manera equilibrada si la situació és greu i si creiem que li ensenya la conducta correcta.
·         Retreure-li conductes menors: rebequeries, etc.
·         Enfrontar-s’hi nerviosament (és millor obviar certs comportaments problemàtics per a evitar que es repeteixin i no fer-li cas: no mirar-lo ni escoltar-lo, no fer-li gestos, etc.)


Quines estratègies proposaries per a que un alumne/a hiperactiu/va amb desatenció pogués sortir de forma pautada de classe en el moment en què ho necessita. Per ex: anar a fer una fotocòpia... 
La sortida de classe hauria de ser d’una durada breu (uns 5 minuts aproximadament) o el temps que s’hagi pactat amb l’alumne.
L’alumne ha de sortir sense alterar la classe ni fer enrenou en el centre.   
Algunes activitats a realitzar poden ser: enviar encàrrecs a altres professors, anar a buscar material, sortir al lavabo, etc.


Com treballaries amb un/a adolescent (2n. ESO repetidora) que té trastorn negativista desafiant la tutoria? 
·         Fomentar el major nivell possible de confiança.
·         Mantenir de manera consistent el contacte visual.
·   Escoltar atentament i parlar repetint el que ella diu amb algun afegitor que l’ajudi a augmentar el descobriment dels seus pensaments i sentiments.
·         Establir conjuntament quins són els comportaments adequats i quins els inacceptables.
·         Reconèixer i elogiar les conductes adequades i ignorar els comportaments indesitjats superficials.
·         Animar-la a identificar i parlar sobre la connexió entre els seus sentiments i les seves conductes desafiants, negativistes i hostils; també fer-ho amb les conductes positives, no disruptives i col·laboradores.
·         Fer-li expressar la causa del seu comportament per entendre per què va actuar d’aquella manera.
·         Comptar amb la seva cooperació.
·         Contribuir a restaurar la seva autoestima (sense jutjar-la).
·         Garantir-li el respecte que es mereix i exigir el respecte que ha de tenir envers els altres: professora, companys, etc.