diumenge, 23 de gener del 2011

Narrativa Fanfic

Al navegar pels llocs Fanfiction, hom s’adona que hi ha un clar predomini d’arxius sobre el món Anime i que apareixen molts arxius sobre Naruto, etc. Jo, personalment, desconec aquest món i les seves especialitats. Quan he entrat a www.fanfic.es, m’he trobat que aquesta web prohibeix la temàtica yaoi, slash o yuri i jo segurament ho permetria com a una activitat de classe perquè, encara ara, no sé a què fan referència... Per tant, em pregunto: cal deixar oberta la temàtica o l’hem d’acotar? Amb quins criteris fem la criva?

Dissortadament, hi ha referents literaris que agraden als nostres joves i, suposo que per temes de registre de propietat, es prohibeixen els arxius que estiguin basats en els seus llibres. Aquest és el cas de les “Cròniques vampíriques” d’Anne Rice (segons s’especifica expressament a www.fanfic.es). Suposo que quan el docent proposa una activitat o els alumnes trien en funció del es seves preferències lectores, ha de ser una mica decepcionant que es retiri o desactivi el contingut que has publicat i que l’única raó de ser que tenia era difondre’s per internet. Suposo que això no es pot evitar amb anterioritat al fet d’escriure i publicar...

Crec que en tots el àmbits, i aquest no n’és cap excepció, calen unes pautes d’actuació. Les següents normes són extretes de la web: www.mundofanfiction.es/inicio i especifiquen textualment: “Mantén una actitud educada y evita pelear con otros usuarios. Si terminas peleando con otra persona, me veré en la penosa necesidad de bloquear permanentemente a los usuarios que hayan provocado la confrontación.” A http://forum.fanfiction.net hi ha un fòrum amb un apartat de preguntes freqüents sobre l’actuació dels usuaris en cas d’incompliment de les regles. Algunes de les incorreccions tipificades són:
• Fer menció a persones reals.
• Utilitzar la violència.
• Emprar termes sexuals explícits, grolleries, mots ofensius.
• Incorrecció lingüística, amb especial menció de les errades ortogràfiques.


Precisament, em pensava que podria estar tranquil•la i que hi hauria un filtre potent per a bloquejar els incompliments. Em semblava que ja no hauria de fer jo una ullada supervisora i que l’alumnat podria navegar amb llibertat absoluta però m’he trobat amb continguts indesitjables i expressats amb tota mena d’incorrecció. A continuació ho exemplifico amb algunes citacions extretes del relat 1046 publicat a www.topfanfics.com
(...) cuando la visite en el país de las maravillas en vacaciones fue lo máximo… las orgias , momentos eróticos con ella y sus amigos.
(...) monto un burdel y fabrica de acompañantes sexuales
(...) Piraña- mi mama le dijo al presidente de Venezuela que era un perro sucio y puerco!! También que era un homosexual reprimido y de paso le dijo que se hacia la paja con la escoba con la que volaba su madre!!
(...) perra!!! (zenishienntha saca su calibre 36 y le cae a plomaso al hada madrina


Em sembla encertat voler refer un conte clàssic i actualitzar-lo per tal d’adequar-lo a un nou context però, com veieu, és un exemple del que no s’ha de fer: utilitza un llenguatge ofensiu, groller, violent i explícitament sexual. Aquest arxiu també pot ser una evidència de les conseqüències pernicioses de tenir lliure accés a la publicació en línia. Evidentment, el resultat d’una activitat pautada a classe permet controlar tant el contingut com la forma i El docent hauria d’ocupar-se més de fer les orientacions oportunes per a una bona escriptura però l’alumnat hauria de responsabilitzar-se de reconèixer les seves errades i practicar les correccions oportunes. Com a professora de llengua, reconec que els nivells són prou diferents i que alguns tenen dificultats importants. La tasca de correcció ha de ser més permissiva amb els aprenents de ritme més lent però no els ha d’eximir de la responsabilitat de realitzar un bon escrit.


Sortosament hi ha altres arxius que tenen una acurada expressió i són una mostra de recreació literària i de creativitat. L’exemple que cito és un Fanfic que compleix amb el rigor normatiu i empra una escriptura enriquida. L’autora parteix de l’adaptació d’un betseller, “Harry Potter”, i ens presenta l’existència de la germana del mag: “La historia que todos conocen es aquella en la que, el Señor Tenebroso se apareció en el valle Godric, atacando a los Potter y con la intención de matar a su hijo, pero por alguna razón desconocida, el intento de asesinato contra el niño no se pudo lograr.

Pues la verdadera historia abarca mucho más que solo eso. Tal vez nadie lo supo al principio, pero después de trece años la verdad tuvo que salir a relucir, muchos hechos se ignoraron y otros no se tomaron en cuenta, gracias a los cuales no se supo de mi existencia sino después de ese lapso.

Mi nombre es Hanna Lily Potter, hija de aquellos conocidos como los Potter, hermana de quien venció a “El que no debe ser nombrado” y esta es mi historia. (…)”

Aquest relat es troba a: www.fanfic.es/viewstory.php?sid=21232&index=1 El pseudònim de l’autora és Anna Kharenx i, de moment, la redacció va pel cinquè capítol i no està finalitzat. Com en tot portal, els usuaris deixen els seus comentaris i permeten una certa retroalimentació amb aquesta interacció. Seguint amb aquest exemple concret, alguns comentaris són positius sobre la capacitat descriptiva de la protagonista Hanna Potter o sobre la forma de redactar de la seva autora; d’altres suggereixen el plagi d’idees... Siguin com siguin, la seva autora anuncia que el seguirà actualitzant perquè ja té varis capítols escrits. Bé, és un punt de trobada d’autors i de lectors (alguns d’ells seguidors de la història i d’altres més puntuals amb una aparició esporàdica). Com sempre, la crítica constructiva és una eina que permet donar consells i aportar noves i refrescants idees. Inevitablement, la deconstrucció també hi té cabuda...

Finalment, voldria acabar expressant el petit desconcert que sento quan penso en les possibles explotacions d’aquest recurs narratiu. Sí penso que es pot emprar de manera transversal i establir relacions curriculars amb altres àrees. De fet, es pot fer llengua des de qualsevol àmbit i només demana una redefinició de propostes didàctiques. Les paraules fan un bon maridatge amb les arts plàstiques, amb les pinzellades històriques... I com no, les narracions Fanfic també són una porta oberta als elements més vivencials i significatius de l’univers dels nostres alumnes. Una novetat més en una realitat canviant...

diumenge, 16 de gener del 2011

Tasca Fanfic: Relat de supervivència

Activitat de l'optativa "Narrar i descriure" basada en l'obra "El nen amb el pijama de ratlles" i adreçada a 2n d'ESO.


Descripció:
Realització d’aportacions, personals i col•lectives, al voltant del tema de la supervivència d’un nen internat en un camp de concentració. Es tracta d’una tasca Fanfic que vol assolir l’exploració i la recreació de la informació original: El noi del pijama de ratlles. No hi ha un guió de treball i se segueixen unes tasques generals. L’extensió dels relats no està acotada.


Objectius:
Utilitzar el llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament i prendre consciència dels propis sentiments.
Expressar-se amb respecte, defugint qualsevol tipus de discriminació.
Mantenir una actitud reflexiva i crítica envers la informació.
Valorar la imaginació i practicar la reinterpretació i la refosa de continguts.
Endinsar-se al món de la fantasia narrativa com a recurs literari i expressiu.
Escriure textos propis amb originalitat i creativitat.

Competències:
Competència en comunicació lingüística:
Comunicar idees i emocions.
Utilització del llenguatge com a eina de comunicació oral i escrita.
Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
Competència en el tractament de la informació i competència digital:
Cerca d’informació per internet .
Realització de treballs concrets.
Competència d’aprendre a aprendre:
Autoregulació de la feina.
Gestió dels recursos i dels processos d’aprenentatge.
Aprendre amb els altres.
Reflexió i potenciació de la iniciativa personal.
Competència social i ciutadana:
Exercir drets i deures democràticament
Analitzar i interpretar fets i fenòmens socials


Activitats d’aprenentatge:
Activitat 1: Introducció a la narrativa Fanfic.
Activitat 2: Lectura de diferents Fanfics. Preferentment, caldrà consultar les categories literatura i pel•lícules. És convenient fixar-se en relats de nivells diferents (més simples, més complexos...)
Activitat 3: Lectura de fragments del llibre “El nen del pijama de ratlles”.
Activitat 4: Es poden visionar escenes de la pel•lícula “El nen del pijama de ratlles”. (Veure apartat: Recursos específics)
Activitat 5: Consulta de materials externs per a fomentar la reflexió sobre la temàtica indicada i extracció de dades, si cal. (Veure apartat: Recursos complementaris)
Activitat 6: Tasca grupal (4 0 5 persones en grups equitatius i heterogenis). Realització d’un relat de supervivència basat en el nen protagonista i/o en el nen alemany. Una possibilitat és canviar part de la tram o el final.
Activitat 7: Posada en comú.
Activitat 8: (Opcional) Tasca individual d’un nou text que reculli les aportacions millors o més creatives que hauran anat sortint a l’aula.


Recursos específics:
• Fanfic:
Normes de Fanfiction traduïdes:
http://www.fanfiction.net/forum/Faq_en_espanol_de_Fanfiction_Net/35583/

http://www.fanfiction.net/forum/Reglamento_de_FanFiction/49489/

Exemple de Fanfic:
http://www.fanfic.es/viewstory.php?sid=21232&index=1 Anna Kharenx: Hanna Potter
http://www.fanfic.es/viewstory.php?sid=21232&chapter=1 (Capítol 1)

• El nen del pijama de ratlles:
http://ca.encydia.com/es/El_nen_amb_el_pijama_de_ratlles (Informació sobre la novel•la "El nen amb el pijama de ratlles" i amb un enllaç a la informació sobre la pel•lícula).
http://www.youtube.com/watch?v=5FyhvVWe8E4 Visionat part 8/9 (10 min.)
http://www.youtube.com/watch?v=qaYx9vxoGvw&NR=1 Visionat part 9/9 (10 min.)


Recursos complementaris:
• Informació de l’Holocaust:
http://ca.encydia.com/fr/Auschwitz%20 (Informació sobre el camp d’Auschwitz)

http://ca.encydia.com/es/Holocaust (Informació sobre l’Holocaust )


• Relats de supervivents:
http://www.anti-rev.org/ Testimonis en francès (Des survivants parlent) i anglès (Survivors Speak):
http://www.anti-rev.org/temoignages/Heftler94a/ Nadine Heftler: Mon arrivée à Birkenau
http://www.anti-rev.org/temoignages/Heftler96a/ Nadine Heftler: Souvenir du block d'enfants
http://www.anti-rev.org/temoignages/Snyders96a/ Jean-Claude et Georges Snyders: Snyders père et fils: le malentendu d'Auschwitz
http://www.anti-rev.org/temoignages/Montard96a/ Sarah Montard: 16 mars 1945: c'est aujourd'hui mon anniversaire! (Testimoni d’una noia alliberada als disset anys).
http://construct.haifa.ac.il/~rlinn/auschwitz_rev2.htm Conway, John. "Escaping Auschwitz: Sixty years later"


• Vídeos d’Auschwitz:
http://whc.unesco.org/en/list/31 Auschwitz Birkenau: German Nazi Concentration and Extermination Camp (1940-1945). Vídeo realitzat per la Unesco (3 min.)
http://www.youtube.com/watch?v=QDr8QNS3m1s La vida en el campo (4 min.)
http://www.youtube.com/user/dayustein#p/u/5/Tp3XoKIBxsM Auschwitz 4/5 Children of the Holocaust



• Presentacions d’imatges sobre els nens de l’Holocaust:
http://www.youtube.com/watch?v=TNPI3mGHYe4&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=JJMcb1qkNIk&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=--SavoMtAtQ&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=uEp9o4vXaQY&feature=fvw

http://www.youtube.com/watch?v=xxZ9U8NHIWo

http://www.youtube.com/watch?v=ZPy255TJ_P0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=pN34rakx7Kw&feature=related

Autoria de la Unitat Didàctica: Mª Montserrat Rovira Comellas

dissabte, 8 de gener del 2011

SONGFIC

Aquest gènere aprofita la lletra d'una cançó per a explicar una història. He escollit un rap que commemora l'Holocaust i l'he fornit d'imatges. Algunes estan estretament vinculades al tema de la peça musical però n'hi ha que fan referència a altres episodis negres de la història: la conquesta d'Amèrica, la guerra civil espanyola, etc. Els elements gràfics inclouen fotografies, pintures, dibuixos, etc. Hi ha un deliberat protagonisme de l'art que, a cop de pinzellada o de traç, intenta copsar la realitat. La creativitat del camp artístic i el realisme documental fan un bon maridatge, el subjectivisme i l'objectivitat s'entrellacen. També s'hi podria encabir el poder de la paraula i fer un exercici d'escriptura automàtica un cop vist el visionat.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Aplicacions docents del videotutorial

La veritat és que em pensava que era molt més complicat fer un videotutorial. L’aplicatiu “ScreenToaster” m’ha semblat molt entenedor, senzill i pràctic. El més important és la planificació del seu contingut, la pluja d’idees sobre les explicacions i la seqüència ordenada de les imatges que es visualitzaran en la pantalla i, per tant, quedaran enregistrades. Tot i un bon treball previ, sempre hi ha alguna pega o rectificació, sigui per equívocs al parlar o per manca de sincronia entre l’àudio i els continguts gràfics. Salvant aquests petits obstacles, només es requereix un micròfon i/o una webcam.


Les seves aplicacions a l’aula són tantes com la imaginació ens proposi. Si prenem al docent com a usuari, se m’acut la clàssica explicació pràctica o l’opció de la “demo”. L’altre dia explicava com fer una presentació de diapositives de manera ràpida amb el PowerPoint a l’alumnat nouvingut i estic segura que aquesta eina els facilitaria molt la tasca. Entre d’altres coses, en cas de no entendre-ho o per tal de consultar passat un temps, podrien consultar-ho les vegades que cadascú necessités, en funció de les seves necessitats individuals... Si bé poso aquest exemple concret com a un recurs de reforç, la utilitat és extensible a tot l’alumnat en general.


De la mateixa manera, si prenem com a usuari a l’alumnat, aquest pot emprar aquesta eina en to explicatiu del contingut curricular, com a exemplificació del procediment que segueix, etc. No obstant, crec que és una bona manera per a fer aportacions lliures i creatives. Per exemple, se m’acut el fet de comentar els elements tunejats de l’escriptori del seu portàtil. Com a professora de llengua, em pot anar molt bé per a que facin una expressió oral i escrita més acurada però amb activitats més vivencials i significatives per a ells: obrir-nos les portes a les dimensions desconegudes de les seves xarxes socials, aguditzar la creativitat amb històries personals, presentar-nos imatges que representin moments especials, etc.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Videotutorial


Aquesta és una petita i primerenca mostra d'ús del videotutorial amb el programa "Screentoaster". Mostro una petita informació sobre el poder del portal "Youtube" (que ha esdevingut un triomf per a la web 2.0), després en comento algun aspecte pràctic i exposo el meu canal de vídeos favorits que són de breu durada i tracten dels drets humans, el racisme, etc.
El meu canal "Yotube" és: http://www.youtube.com/user/TheCalat

dilluns, 22 de novembre del 2010

Pràctica docent amb xarxes socials o espais d'afinitat

En primer lloc, caldria aclarir el concepte de "Comunitat". Potser tecnològia i informàticament queda prou clar però lingüísticament se m'obre un ventall d'interpretacions i la pròpia interacció social en genera molts més. Les persones, sigui en la realitat quotidiana o en la virtual o telemàtica, generem un nombre d'interaccions en un dia rutinari. Si a tot plegat, remarquem la nostra part social i els vincles o connexions que tenim, els contactes encara proliferen i van en augment. Potser el caire que prenen aquestes noves comunitats ens trenquen l'esquema del grupet de veïns, de la gent de la barriada, de la colla d'amics, dels companys d'activitats lúdiques o esportives, etc. També entre els joves, l'evidència de la socialització és colpidora i se sempre s'han emmirallat amb els altres per a construir la seva pròpia identitat: roba, pentinat, etc. Ara però, tenen altres referents externs al seu abast: coneguts i ciberamics... La identitat es fa col.lectiva, es difumina encara més i les conductes es globalitzen. De vegades el mimetisme arriba a extrems que sembla que es vulguin clonar o ser idèntics en tot. Malgrat que cada usuari té la seva individualitat, amb el seu propi espai físic i psicològic, se sap que hi ha la pertinença a un estatus més gran.


Que hi ha comunicació és innegable però no hi ha cap filtre per a garantir que els intercanvis siguin els més idonis per a l'aprenentatge. Aquest nou canal sembla un allau de neu que es fa imparable i no se sotmet a cap control. Els companys de l'institut es queixen que no hi ha cap bloqueig i que estan, indeguda i permanentment, enganxats al "Facebook". Enguany jo em vull estrenar amb l'ús d'aquestes eines per a les meves classes de llengua però no vull instaurar l'ordinador com a un element distorsionador. ben cert que ells en són navegants experts que s'endinsen per aquests horitzons sense vertigen mentre que nosaltres anem amb el fre de mà per si cal fer una aturada tècnica; ells guanyen en espontaneïtat i nosaltres ens blindem per sentir-nos segurs.


Totes aquestes interaccions ens ofereixen un creixement personal però un repte logístic a l'hora de fer-ne l'aplicació a l'aula. Potser ens han canviat l'estil constructiu i alguns docents tenim certa basarda per si edifiquem l'educació amb els ciments inadequats. Potser ja va sent hora que l'alumnat prengui decisions i no es quedi palplantat esperant una consigna mil.limètrica. L'execució ha de deixar de ser unidireccional i compartir responsabilitats per tal que la participació sigui lliure però planejada i consensuada. Les xarxes socials i els espais d'afinitat ens permeten canviar de rumb i apropar-nos a un aprenentatge més vivencial i més significatiu. La fita em sembla molt enriquidora però la praxis hauria d'oferir unes pautes eficients i segures per a no improvitzar gaire. Aquí mateix, estem una comunitat de persones tutoritzades, amb fòrums de dubtes, espais de consulta, eines d'ajuda... És clar que és el mateix que pot disposar un alumne quan entra a un aprenentatge virtual però un "Moodle" és un espai acotat i una xarxa social és una navegació imprevisible. Em sento més còmoda amb tasques més manipulatives: fer entrades a un bloc col.laboratiu, muntar una presentació de diapositives al Picasa, una pujada de vídeos al Youtube... Però quan hi ha xats i diferents interlocutors comunicant-se frenèticament, sento que caldria limitar-ho a un fòrum o a una estructura que fes visible el que s'hi diu i el que hi passa en tot moment.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Declaració de bons propòsits

D'aquesta nova narrativa, voldria que fos una eina per a l'aula per tal d'acostar-nos, tots plegats, al món virtual sense perdre la realitat de vista. D'una banda confio en aquests recursos digitals i per l'altra, no vull desconnectar-me de l'entorn. Voldria que l'alumnat utilitzés aquestes noves tecnologies però que també fos un incentiu per a motivar-los a usar el català com a llengua vehicular amb total naturalitat. No en va és l'àrea que imparteixo a la secundària i sento que les propostes didàctiques de llengua s'estan quedant desfasades i són massa carrinclones.
Al marge de la meva àrea curricular, com a persona tinc unes altres inquietuds personals i socials. Em fa por l'individualisme d'aquests usuaris que sembla que tinguin un lligam tant fort amb l'ordinador que sembla esdevenir un cordó umbilical. No voldria fomentar que es perdin en els seus móns i m'hauré de trencar les banyes per tal de coinciliar els seus centres d'interès amb l'esbós les meves propostes de treball. És clar que sí cal donar cabuda a les seves vivències personals i motivacions personalitzades, però també m'agradaria fomentar-los el sentiment de pertinença a un entramat social, a un col.lectiu humà. Em dol que els "rellisquin" certs temes o problemàtiques perquè el seu "Ego" els diu que no s'han d'amoïnar gens ni mica per allò que no els toqui el "voraviu" a ells mateixos. Potser no en sabré però vull provar de trencar aquesta indiferència i insensibilitat. Tots som ciutadan del món i els termes "solidaritat", "tolerància", "interculturalitat", "empatia"... no són, només, un formigueig de lletres inventariades al diccionari.
En conclusió, voldria aprendre a emprar les tecnologies digitals a l'aula, incentivar l'ús del català com a llengua de relació, expressió... i promoure els valors humans. No sé si m'encamino a una proposta més transversal que defuig de la cotilla d'una sola àrea curricular.

divendres, 29 d’octubre del 2010

La nova educació

La veritat és que, com a docent, cada vegada em torno més ruca i tinc més dubtes.
No us perdeu aquest vídeo de curta durada. Això sí, mireu-lo un cop maximitzat! Tot seguit hi ha algunes dissertacions meves de benvinguda a un curset telemàtic de formació.



El currículum ens ve imposat, ens deixem hores fent paperassa burocràtica de programacions, unitats didàctiques, informes mils, etc. Els continguts estan imposats pels que manen i el marge de maniobra no deixa lloc a gaire creativitat. Quina part del currículum està decidit per l'alumnat? Quins continguts són els més idonis per al jovent que tenim a les aules? Quina utilitat en treuen de tot plegat? Incidim prou amb l'aspecte personal o social o emotiu? Jo crec que aquesta és una assignatura pendent i molt important. Fer d'educadors i formadors de persones significa prioritzar-los a ells i a les seves vivències, curiositats, preguntes,etc. És clar, cada persona és un món i ja no diguem si ve d'altres cultures... I, en el fons, a tots els impartim, amb calçador, el mateix currículum...

És cert que quan alguns docents tenim un llibre (digital o no) sentim la seguretat de no fer un pas en fals i és com una xarxa que ens para el cop. Fa por tot el que és desconegut o no es domina prou bé i les tecnologies poden ser un autèntic malson per a molta gent. Hi haurà qui continuarà fent làmines i, com a molt, fent una recerca concreta al "Google". Potser en sabem poc i ja ens va bé seguir una seqüència que qualsevol altre ha marcat com l'itinerari adequat i el seguim sense trencar-nos la closca sobre la idoneïtat del millor currículum. No sé si ens cal tanta anticipació de tot i saber quantes sessions ens podrà durar una determinada activitat o estirar l'explotació d'un material didàctic. No sé si aquests nous aires ens portaran una completa renovació, no sé si portaran el consens, el diàleg, l'entesa, etc.

L'arribada del llibre digital ha portat un gran desconcert i les PDI són alienígenes. Jo, sincerament, enguany només faig les optatives i no m'hi he hagut d'encarar gaire perquè no tinc llibre de cap mena. Sento que els companys diuen que la digitalització dels llibres ha sigut només una escanejada del de paper... El cert és que les aules són un formigueig de portàtils “tunejats” i s'intueix que no sempre estan fent activitats "moodle" sinó que es pengen a revisar per enèsima vegada el "Facebook" i el "msn". Altres porten el seu ordinador carregat d'aplicatius i arxius de tota mena, inclosos els omnipresents jocs. Ho sento però, per ara, des de la meva experiència, el tema està una mica descontolat i no sé si és per la novetat o perquè abans hauria fet falta una cultura d'usuari diferent. En canvi no sabem fer una simple cerca d'informació a internet i es queden amb la primera entrada, no processen les dades i es limiten a executar, magistralment, un mecànic "copiar" i "pegar"... Jo em plantejo millorar la situació però, de vegades, tampoc no sé com.

Crec que sí toca fer un canvi, oferir reptes nous, proposar tasques i centres d'interès més engrescadors, etc. A més, podem intercanviar-nos els rols recíprocament i deixar que ens ensenyin i no voler ser sempre nosaltres qui els alliçonem. Podem establir un entorn d'aprenentatge de tu a tu, d’iguals, on la barrera entre el “profe” i l’alumne es fa més difosa. Ells saben millor que nosaltres bellugar-se per una xarxa social o activar les funcions de la pissarra digital. Potser cal canviar les tornes, situar-nos al mateix pla i fer desaparèixer les etiquetes ”aprenents”, “experts”... Mentre nosaltres intenten sobreviure al món de les TAC i desxifrar aquest llenguatge encriptat, ells sembla que ja ho portin codificat a les venes! Potser sí que aquest és el rumb actual però trenca molt amb tot el que hem estat fent fins ara i no sé si tenim prou temps de reacció i de preparació. La veritat és que tinc ganes de fer-ne un tastet! Cada vegada sembla més obvi que el món educatiu s’està renovant i innovant més i sento que si no pujo al tren, per poc que em pari, em quedaré massa lluny o serà inassolible. Tampoc em traumo perquè, en els fons, tota ignorància és pot resoldre, només és això: manca de coneixement i de pràctica!

dijous, 9 de juliol del 2009

NO A LES GUERRES!

És una filmació d'un parell de minuts però d'una vàlua excepcional. Entre tots podem contribuir a un món més pacífic!

MISSATGES!

Les cançons són portadores de missatges. Un clàssic és aquest càntic a la vida.



Aquesta cançó parla de la FRAGILITAT. En el fons, la nostra essència és trencadissa...

dimecres, 8 de juliol del 2009

TINC UN SOMNI!


Potser és la frase més coneguda de Martin Luther King. La va pronunciar l’any 1963 a Washington. Rescato unes altres paraules d'aquest discurs:
Somio que els meus quatre fills viuran en un país en què no seran jutjats pel color de la seva pell sinó per la seva personalitat.

La veritat és que m'agradaria que sabessis que els Estats Units tenen un president NEGRE. El teu somni s'ha fet realitat!

dimarts, 7 de juliol del 2009

ABANDONO INFANTIL: Niños de la calle


Es una reflexión en voz alta de una alumna de secundaria sobre el tema “Los niños de la calle”. Es una buena herramienta para trabajar la EMPATíA.






divendres, 3 de juliol del 2009

REFLEXIONS VISUALS SOBRE L'ÀFRICA







Us comparteixo unes il.lustracions que parlen sense necessitat d'afegitors. Tracten de diferents problemàtiques d'aquest continent tercermundista: pobresa, fam, violència, etc.

Espero que en traieu tot el suc. Han estat extretes del següent banc d'imatges: http://www.flickr.com/

dijous, 2 de juliol del 2009

BLANC I NEGRE




25 de juny de 2009- Ha mort un gegant de la música pop que tenia tentacles per tot el món, que generava multitud de fans i de fanàtics, d’imitadors amb acrobàcies incloses i vestuari estrafolari. En una època de globalització, ell tenia el poder i manegava el fil de les titelles. Encapçalava les llistes mundials d’èxits i establia rècords desaforats de vendes. Va voler atemptar contra la seva herència genètica, es va desfigurar la cara amb el reguitzell d’operacions quirúrgiques i cada incisió del bisturí l’allunyava més dels seus orígens. De ser un “afro” a convertir-se en un retrat esperpèntic a cops de talonari. Amb l’excusa de voler recuperar la seva infantesa perduda, l’ombra de les sospites pederastes el van acompanyar en el decurs dels seus dies i de les seves nits de fantasia. Ara els voltors rentabilitzaran el “morbo” de la seva mort i en faran negoci sense respectar cap mena de dol. El circ mediàtic de les autòpsies, del “megafuneral”, de l’herència i un exèrcit d’etcèteres no tindran caducitat, protagonitzaran els noticiaris i ens amenitzaran les estiuenques sobretaules televisives.

VICENÇ FERRER



19 de juny de 2009- Mor a l’edat de 89 anys, un home que ha sobrepassat continents, que ha militat al costat dels desfavorits, que ha lluitat contra la pobresa i el repartiment desigual de la riquesa devant la passivitat que ens inculpa a tots. La seva mirada jesuïta va deixar de mirar el cel i va contemplar l’autèntic miracle de l’univers: la gent. El frec a frec el va dur a casar-se amb una dona anglesa d’esperit combatiu. Recentment, Anne Perry venia a dir que Vicenç Ferrer, malgrat haver acabat el seu cicle bioògic, no es rendirà mai. La veritat és que sembla que l’etimologia l’hagi predeterminat a tenir una voluntat ferma. Ha estat un “ferrer” que ha forjat les vides dels més desvalguts. No sé si la seva ànima es desintegrarà atòmicament i ens contagiarà amb una autèntica pandèmia. Tant de bo que el seu gest no defalleixi i que el seu alè ens segueixi esperonant. No importa que no agafi les brides perquè s’ha deixat la vida fent realitat els somnis i ha obrat el miracle de treure una parauleta del diccionari i aplicar-hi la semàntica del cor: solidaritat.
Aquesta ha estat la meva modesta opinió d'aquest homenàs titànic. Per a saber-ne més, us deixo l'enllaç de la seva fundació i paga la pena entrar-hi per moltes bones raons!