Alumne que acaba la secundària

Després de l'ESO

En el supòsit d’un alumne de 4t d’ESO, ell ha de tenir un rol actiu i prendre la decisió final d’allò que vol perquè es tracta del seu futur. Decidir què vol fer el curs següent no és una resposta immediata o espontània sinó que cal treballar-la al llarg del curs, centrant-se en 4 aspectes bàsics que caldria treballar al llarg del curs per ajudar l’alumne a decidir què vol fer el curs següent:

1. Què li agrada fer? (interessos professionals, expectatives de futur,…)

2.Quines són les seves aptituds i capacitats més destacades? Àrees d’estudi (científiques, lingüístiques, sociològiques, tècniques, artístiques,..) on obté millors rendiments i/o les que li costen menys esforç

3. Motivacions, interessos, constància, esforç. P.ex. àrees d’estudi que necessita per estudiar...

4. Informació sobre estudis, professions, sortides educatives i laborals: Cicles Formatius de Grau Mitjà; Batxillerat; altres estudis especialitzats (esportius, musicals, idiomes,..);  tipus de feina que desenvolupen els professionals dels diferents sectors; expectatives laborals futures dels diferents sectors laborals i professionals, etc.

A un alumne amb poca capacitat intel·lectual i amb família amb expectatives? 

Segurament estem parlant d’un alumne que no s’ha tret l’ESO o que s’ha graduat amb moltes ajudes. Les possibles sortides són:

AMB  TÍTOL D’ESO	SENSE  TÍTOL D’ESO
·         BATXILLERAT ·         FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA ·         ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL: • ENSENYAMENTS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY • ENSENYAMENTS DE MÚSICA • ENSENYAMENTS D’IDIOMES • ENSENYAMENTS ESPORTIUS	·         PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL ·         ESCOLES-TALLER ·         CURSOS OCUPACIONALS ·         EDUCACIÓ PERSONES ADULTES ·         ALTRES ENSENYAMENTS ESPECIALITZATS NO OFICIALS ·

Si personalitzo més la casuística, podem estar-nos referint a un alumne que ha promocionat, de manera molt “justa” i “fluixa” 4t d’ESO, i que els pares –amb expectatives desajustades- fan que cursi, vulguis o no, el batxillerat. En aquesta situació de dificultats d’aprenentatge en la nova etapa –no “obligatòria”- pot disposar de les següents ajudes:

·         Pla individual:

Una planificació personalitzada sobre les adaptacions curriculars, les activitats i els materials d’aprenentatge, la temporització, els criteris d’avaluació, etc.

·         Modificació de la durada del batxillerat:

 Excepcionalment, pot disposar d’una ampliació temporal, més enllà dels límits previstos amb caràcter general, de la durada de l’etapa. Aquest alumne, en vista de les seves circumstàncies peculiars, pot fer el batxillerat en 3 anys i no ha de tornar a ser avaluat de les matèries ja superades.

·         Exempcions de matèries:

Ateses les dificultats objectives d’aprenentatge de determinat alumne per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus d’aprenentatge, pot tenir exempció en alguna matèria. Evidentment, aquesta mesura és més dràstica i ha de ser estrictament proporcional als problemes o dificultats d’aprenentatge que té l’alumne.

(La Vanguardia-25-01-13)

L’hecatombe

Anomeno d’aquesta manera deliberada el previsible daltabaix. Quan arriba el primer trimestre o en qualsevol moment d’avaluació del curs, aquest alumne amb dificultats d’aprenentatge veu que no supera el curs i que és el 1r de batxillerat el que el supera a ell. Víctima de les expectatives dels pares intenta –o no- reeixir però aquesta nova etapa li resulta inassolible. En aquest cas, es pot produir algun abandonament immediat o fulminant; d’altres, es posposen amb la bona intenció de provar sort en el 2n trimestre però acaben abandonant igual. En aquest cas, la no superació acadèmica trenca les idíl·liques expectatives dels pares però el que en surt més malmès és l’alumne perquè perd un any! Alguns, segueixen a l’institut, atrapats en una escolarització que no hauria de ser “obligatòria” i sumant insuficiències. En certes ocasions, dissortadament, com que saben que no poden aprovar es dediquen a entorpir el desenvolupament de la classe i mantenen conductes disruptives –més pròpies de l’ESO que no pas del batxillerat-. En aquestes situacions límits encara hi ha pares que s’entesten en obligar que els seus fills facin batxillerat i que el problema és del centre i no del seu fill...

Cursos professionalitzadors

Un dels exemples per a disposar d’una segona oportunitat és l’Escola-Taller o els cursos ocupacionals. Aquesta formació esdevé una autèntica alternativa perquè aquell joves s’adona que aconsegueix tornar a estudiar i trencar amb els estereotips del fracàs escolar! Mentre que a l’institut no podia o no estava motivats, ara té MOTIVACIÓ. S’ha tret les etiquetes que li penjaven a l’institut de “gandul” o de “no servir pels estudis” i s’ha creat unes expectatives més ajustades a les seves capacitats. Justament aquestes ganes renovades d’aprendre i de treballar fan que ja no noti que ell no hi arribi i els altres companys sí. Ja no toca sostre! No se sent desanimat i no vol “llençar la tovallola”. Un altre element que ajuda a que aquesta formació funcioni bé és que és de tipus pràctic. I com que ve acompanyada d’un procés d’assumpció de la necessitat de formar-se –en l’aprenentatge d’algun ofici- queda combatut el fracàs i l’abandonament escolar.

Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)

En cas que el nostre alumne acabi la secundària sense el graduat en ESO també pot fer un PQPI. Aquesta formació li permet adquirir unes competències bàsiques professionals i personals alhora que afavoreix la seva inserció laboral. A més, li facilita l'obtenció del títol de graduat en ESO i la formació per poder prosseguir els estudis en els diferents ensenyaments.

Proves d’accés a cicles PCFGM

Vull acabar expressament amb aquesta altra opció perquè he estat realitzant aquesta formació, des del 1999 al 2013, i en faig una valoració molt positiva! El nivell és assolible però cal el compromís de l’alumne per a repassar el temari de les matèries. Les àrees més complexes solen ser les ciències i l’anglès. Al ser una prova globalitzada, es pot superar amb alguna matèria no aprovada. Els percentatges de les anomenades “instrumentals” són les que tenen més percentatge de puntuació. L’ampli ventall de famílies professionals fa que l’alumne s’engresqui. Un cop superada la prova, els alumnes poden cursar un Grau Mitjà. Si és un alumne amb dificultats és possible que quan acabi no faci prova d’accés per a estudiar un Grau Superior. No obstant, ja té un títol de tècnic!

Alumnes que han tingut un mal primer i segon d'ESO

Consideracions prèvies

Quan l’alumne arrossega grans dèficits en la seva formació pot ser recomanable la repetició. També és cert que hi ha alumnat que per varis motius (per exemple, el fet de patir situacions personals complexes) que malgrat haver repetit, no aconsegueixen aprovar l’ESO i la repetició de curs resulta ineficaç. Pel contrari, també pot passar el cas invers: l’alumne que va promocionant amb moltes dificultats i que acaba pensant que tant se val el que faci que el promocionaran igualment. Cal evitar que es pugui desentendre de qualsevol esforç i es quedi desfasat! Evidentment, no cal que aprovi totes les matèries si és un repte inassolible.

L’atenció de la diversitat

L’atenció de la diversitat per "baix" a l'ESO implica exigir només l'adquisició dels procediments i aptituds bàsics.  El professorat hauria de valorar els següents aspectes d’aquest alumne: 

·         la capacitat personal

·         les expectatives de futur acadèmic, laboral i personal que creu tenir

·         la implicació activa i efectiva en el procés d'aprenentatge, la feina dia a dia

·         les competències i el domini de procediments

·         l'actitud envers l'escolarització obligatòria, el currículum de l’ESO, el professorat, etc.

·         Etc.

Amb aquestes dades, caldria d'adequar l'actuació general a les característiques de l’alumne amb dificultats d'aprenentatge. Si no es poden diagnosticar les causes, caldrà l'ajuda del tutor, del departament d'orientació o de l'EAP. S’haurà de determinar què cal reforçar i què es pot passar per alt; plantejar la viabilitat o eficiència de l’adaptació curricular –amb modificació o no del currículum; canvis en objectius i continguts-; cercar com motivar l'alumne i implicar-lo en la superació dels problemes; proposar materials i pautes de treball adients, etc. Un aspecte clau de l’atenció a la diversitat dins l'aula grup classe és l’actitud de l’alumne però també del professor. Cal evitar que s’oblidi d’aquest alumnat pel fastigueig de sentir poc útil qualsevol esforç que hi destina. Si l’alumne se sent motivat i capaç, podrà tenir més èxit!

Dos exemples clars d’alumnat amb NEE són:

·       Els “Objectors escolars” o alumnat que no vol estudiar i que genera problemes disciplinaris.

·     L’alumnat amb poques capacitats -que no pot assolir el contingut- i/o l’alumnat amb NEE (físiques, psíquiques o socials) que provoquen un alentiment del ritme d’aprenentatge i de continguts. Cada vegada resulta més habitual tenir alumnat amb dificultats específiques causades per trastorns de l'aprenentatge, trastorns per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat i trastorns greus de llenguatge. Altres vegades és per motius greus de salut o per condicions personals derivades de factors socials, econòmics, culturals, etc. És molt probable que aquest alumnat pateixi un desfasament curricular de dos o més cursos.

  

Estratègies bàsiques

·         Per part del Departament d'Orientació:

- Col·laboració en l’organització dels suports del Centre.

- Col·laboració en la realització d’Adaptacions Curriculars.

- Suport dins l'aula.

- Amb caràcter excepcional, suport fora de l'aula en petit grup o individual.

  Suport a qualsevol que presenti alguna dificultat (curricular, emocional o de socialització).

·         Per part de tot l'equip docent:

- Els agrupaments flexibles

- Les adaptacions curriculars i PI.

·         Pla d’acció tutorial:

- La tutoria també serveix per a donar resposta a la diversitat dels alumnes pel que fa a l’orientació del procés d’ensenyament i aprenentatge, i l’orientació acadèmica i professional.

·         Programes de Diversificació Curricular (PDC)

Aquests programes es poden fer des de 3r o, amb caràcter excepcional, des de 2n cursat -i havent repetit algun curs-. Cal actuar aviat per a recuperar l’estudiant que “fracassa” en l’ESO i se sent frustrat. Tot i les dificultats d'aprenentatge que presenta, l’alumne ha de tenir possibilitats d'aconseguir l'ESO. Quan ja s’han exhaurit totes les vies pedagògiques sense resultat positiu, l'alumne encara disposa d’un Programa de Diversificació Curricular. L’organització curricular és i, eventualment, l’horari de permanència al centre és diferent. Es realitzen activitats fora del centre, que en cap cas no podran ser de tipus laboral o professional. Aquests "projectes singulars" es coneix amb el nom d’"aules obertes" i es tracta de canviar les formes organitzatives i metodològiques curriculars.

El perfil d’aprenent ha de comptar amb les següents característiques:

-       Interès d'aprendre i de superació.

-       Manca de conflictes disciplinaris.

L'accés pot ser a petició personal de l’alumne o la família, o per l'equip educatiu quan, arran dels resultats de les avaluacions, s’han detectat els problemes d'aprenentatge i en funció del nivell assolit a les diverses matèries. L’avaluació psicopedagògica pot proposar les alternatives educatives que consideri més adequades per a beneficiar-lo pedagògicament.

La voluntarietat és un tret essencial. Entrar-hi o sortir-ne és una decisió que han de prendre l'alumne i la família. La permanència queda completament lligada al compliment i aprofitament que en faci l’alumne. També hauria de retornar al grup ordinari quan, a petició de l'equip educatiu i en haver acabat el curs, l’alumne ha assolit les competències bàsiques i els objectius.

Cal tenir en compte que el PDC té uns continguts i unes matèries més reduïdes a les establertes amb caràcter general. A tall orientatiu, l'horari del PDC d'un total de 30 hores, s'ajusta als criteris següents:

·         Tutoria: 1 a 2 hores

·         Matèries del currículum a l’aula ordinària: 5 a 7 hores

·         Matèries específiques organitzades entorn dels àmbits: 11 a 13 hores

·         Àmbit pràctic: 10 a 12 hores

http://www.monarquiaconfidencial.com/espana/diversificacion-curricular-programa-academico-Froilan_0_2154384557.html

Así es diversificación curricular, el programa académico que cursa Froilán

Tras suspender por segunda vez consecutiva segundo de la ESO, Froilán tuvo que matricularse en diversificación. Esta modalidad académica, impartida en los centros de educación secundaria, permitirá al hijo de la infanta Elena culminar sus estudios de enseñanza obligatoria.

Alumnat 1r ESO

ALUMNE QUE HA FET EL PAS DE PRIMÀRIA SECUNDÀRIA

Després de la incorporació,  cal fer una reunió per tractar l’evolució de l’alumnat.

Un cop transcorregut el primer trimestre, el coordinador/a d’ESO els mestres de les escoles i/o els tutors del darrer cicle de l’educació primària es reuneixen per tal de proporcionar una avaluació i devolució d’informació: l’adaptació, l’apre­nentatge i el desenvolupament personal de l’alumne/a al nou entorn. A més de transmetre l’anàlisi individual, també es valora l’àmbit grupal al llarg dels primers mesos com a alumnes de secundària.

Avaluació inicial:

L’Informe i/o Avaluació inicial es realitza a finals d’octubre i permet que tant pares com professorat tinguin una petita valoració dels resultats obtinguts fins al moment.

Objectius inicials d'etapa:

·         Fer valorar positivament l’institut i el professorat.

·         Crear i/o consolidar els hàbits de treball.

·         Implantar l’ús de l’agenda.

·         Vetllar per la realització dels deures.

·         Fomentar l’atenció, l’esforç i la motivació en l’alumnat.

·         Proporcionar recolzament, afectivitat, etc.

·         Fer respectar les normes de convivència.

·         Etc.

Suports:

·         Acció tutorial prioritària

·         Grup reduït de reforç (instrumentals)

·         Atenció Individualitzada: EAP, Logopeda, altres suports extraescolars.

·         Tractament de la diversitat: Adaptacions curriculars/ordinàries (alumnes amb dificultats d’aprenentatge i altres amb altes capacitats), PI: Pla Individualitzat (alumnes amb dictamen EAP), Treball cooperatiu (grups reduïts), Desdoblament grups

Canvis metodològics:

·         Familiaritzar-se amb l’augment i novetat de matèries, professorat, etc.

·         Utilitzar l’agenda escolar.

·         Recalcar la importància de l’hàbit de treball.

·         Dominar les tècniques d’estudi.

·         Etc.

 A casa:

 • Ajudar-los a organitzar la carpeta i a utilitzar correctament l’agenda; sense oblidar que hem d’afavorir que tinguin un grau elevat d’autonomia personal.

• Tenir cura en tot moment dels llibres i el material escolar; tant el propi com el

de reutilització.

• Motivar-los a fer els deures i a estudiar una mica cada dia, sense fer-los el treball que els pertoca.

• Fer-los aprendre a distribuir el temps d’estudi correctament al llarg de la setmana (horari d’activitats extraescolars i de deures/estudi).

• Ensenyar-los a demanar ajuda quan la necessiten. Buscar-los un recurs extern quan no els puguem ajudar (amics, tiets, veïns, ...)

• Despertar-los o potenciar-los el gust per la lectura: quan llegim activem la ment, fem volar la imaginació, aprenem ortografia, ...

• Cal preparar tot el material necessari abans d’anar a dormir per evitar oblits i neguits innecessaris.
• Treballar l’hàbit dels horaris: anar a dormir a una hora raonable i aixecar-se prou d’hora per poder esmorzar correctament. És molt important que hagin descansat i esmorzat abans de venir a l’escola perquè afavoreix el seu rendiment.

Trastorns per dèficit d'atenció i comportament perturbador

Tinc un/a alumne/a hiperactiu/va, què puc fer? Què no hauria de fer?  Aspectes que cal potenciar El suport personalitzat permet abordar les dificultats de l’alumne de forma directa, donant suport específic i individualitzat. Cal estimular les seves fortaleses amb intervencions positives. Els reforçaments han de tenir un llenguatge positiu: Elogiar conductes adequades de forma molt concreta i descrivint el que ha fet bé: “Molt bé! No t’has aixecat de la cridat no has cridat!”. Elogiar de manera molt sincera i vertadera: “Sé que això et costa però ho has fet bé!” Utilitzar el reforç social (felicitació, alabança, afecte...), privilegis senzills (petits encàrrecs d’aula, una estona més de pati...) o petits premis (adhesius, etc.) Usar una recompensa grupal –no immediata- (el mestre va reunint gomets o punts que podran ser intercanviats per un privilegi de classe, etc. També és important promoure l’autoconfiança i l’autoestima de l’alumne: Trobar una consigna com tocar-li l’esquena. Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo. Dedicar-li temps i supervisar-lo sovint. P.ex. fer-li reforços cada 10 minuts acostant-se a la taula del professor –i permetent que tingui una sortida controlada a la seva necessitat de moviment.  A l’haver d’anar a la taula del professor, podrà aixecar-se, afavorint la concentració en les moments que es troba assegut. Mantenir un nivell apropiat adaptant les tasques: fer que se senti capaç de realitzar amb èxit. Crear taules de comportament i registres de rendiment per tal que comprovi de forma visible: el nombre de tasques realitzades, la millora conductual, etc. Una altra opció és que sigui un autoregistre (l’alumnen apunta en un registre cada vegada que ha aconseguit un objectiu proposat i això millorarà el seu comportament). Promoure l’interès de l’alumne per a que tingui un bon rendiment. Fer que se senti bona persona. Etc.  Aspectes que cal evitar ·         Recordar-li només els errors. ·         Exigir-li un treball per un període de temps prolongat. ·         Evitar el càstig o només usar-lo de manera equilibrada si la situació és greu i si creiem que li ensenya la conducta correcta. ·         Retreure-li conductes menors: rebequeries, etc. ·         Enfrontar-s’hi nerviosament (és millor obviar certs comportaments problemàtics per a evitar que es repeteixin i no fer-li cas: no mirar-lo ni escoltar-lo, no fer-li gestos, etc.) Quines estratègies proposaries per a que un alumne/a hiperactiu/va amb desatenció pogués sortir de forma pautada de classe en el moment en què ho necessita. Per ex: anar a fer una fotocòpia...  La sortida de classe hauria de ser d’una durada breu (uns 5 minuts aproximadament) o el temps que s’hagi pactat amb l’alumne. L’alumne ha de sortir sense alterar la classe ni fer enrenou en el centre.    Algunes activitats a realitzar poden ser: enviar encàrrecs a altres professors, anar a buscar material, sortir al lavabo, etc. Com treballaries amb un/a adolescent (2n. ESO repetidora) que té trastorn negativista desafiant la tutoria?  ·         Fomentar el major nivell possible de confiança. ·         Mantenir de manera consistent el contacte visual. ·   Escoltar atentament i parlar repetint el que ella diu amb algun afegitor que l’ajudi a augmentar el descobriment dels seus pensaments i sentiments. ·         Establir conjuntament quins són els comportaments adequats i quins els inacceptables. ·         Reconèixer i elogiar les conductes adequades i ignorar els comportaments indesitjats superficials. ·         Animar-la a identificar i parlar sobre la connexió entre els seus sentiments i les seves conductes desafiants, negativistes i hostils; també fer-ho amb les conductes positives, no disruptives i col·laboradores. ·         Fer-li expressar la causa del seu comportament per entendre per què va actuar d’aquella manera. ·         Comptar amb la seva cooperació. ·         Contribuir a restaurar la seva autoestima (sense jutjar-la). ·         Garantir-li el respecte que es mereix i exigir el respecte que ha de tenir envers els altres: professora, companys, etc.