La veritat és que, com a docent, cada vegada em torno més ruca i tinc més dubtes.
No us perdeu aquest vídeo de curta durada. Això sí, mireu-lo un cop maximitzat! Tot seguit hi ha algunes dissertacions meves de benvinguda a un curset telemàtic de formació.
El currículum ens ve imposat, ens deixem hores fent paperassa burocràtica de programacions, unitats didàctiques, informes mils, etc. Els continguts estan imposats pels que manen i el marge de maniobra no deixa lloc a gaire creativitat. Quina part del currículum està decidit per l'alumnat? Quins continguts són els més idonis per al jovent que tenim a les aules? Quina utilitat en treuen de tot plegat? Incidim prou amb l'aspecte personal o social o emotiu? Jo crec que aquesta és una assignatura pendent i molt important. Fer d'educadors i formadors de persones significa prioritzar-los a ells i a les seves vivències, curiositats, preguntes,etc. És clar, cada persona és un món i ja no diguem si ve d'altres cultures... I, en el fons, a tots els impartim, amb calçador, el mateix currículum...
No us perdeu aquest vídeo de curta durada. Això sí, mireu-lo un cop maximitzat! Tot seguit hi ha algunes dissertacions meves de benvinguda a un curset telemàtic de formació.
El currículum ens ve imposat, ens deixem hores fent paperassa burocràtica de programacions, unitats didàctiques, informes mils, etc. Els continguts estan imposats pels que manen i el marge de maniobra no deixa lloc a gaire creativitat. Quina part del currículum està decidit per l'alumnat? Quins continguts són els més idonis per al jovent que tenim a les aules? Quina utilitat en treuen de tot plegat? Incidim prou amb l'aspecte personal o social o emotiu? Jo crec que aquesta és una assignatura pendent i molt important. Fer d'educadors i formadors de persones significa prioritzar-los a ells i a les seves vivències, curiositats, preguntes,etc. És clar, cada persona és un món i ja no diguem si ve d'altres cultures... I, en el fons, a tots els impartim, amb calçador, el mateix currículum...
És cert que quan alguns docents tenim un llibre (digital o no) sentim la seguretat de no fer un pas en fals i és com una xarxa que ens para el cop. Fa por tot el que és desconegut o no es domina prou bé i les tecnologies poden ser un autèntic malson per a molta gent. Hi haurà qui continuarà fent làmines i, com a molt, fent una recerca concreta al "Google". Potser en sabem poc i ja ens va bé seguir una seqüència que qualsevol altre ha marcat com l'itinerari adequat i el seguim sense trencar-nos la closca sobre la idoneïtat del millor currículum. No sé si ens cal tanta anticipació de tot i saber quantes sessions ens podrà durar una determinada activitat o estirar l'explotació d'un material didàctic. No sé si aquests nous aires ens portaran una completa renovació, no sé si portaran el consens, el diàleg, l'entesa, etc.
L'arribada del llibre digital ha portat un gran desconcert i les PDI són alienígenes. Jo, sincerament, enguany només faig les optatives i no m'hi he hagut d'encarar gaire perquè no tinc llibre de cap mena. Sento que els companys diuen que la digitalització dels llibres ha sigut només una escanejada del de paper... El cert és que les aules són un formigueig de portàtils “tunejats” i s'intueix que no sempre estan fent activitats "moodle" sinó que es pengen a revisar per enèsima vegada el "Facebook" i el "msn". Altres porten el seu ordinador carregat d'aplicatius i arxius de tota mena, inclosos els omnipresents jocs. Ho sento però, per ara, des de la meva experiència, el tema està una mica descontolat i no sé si és per la novetat o perquè abans hauria fet falta una cultura d'usuari diferent. En canvi no sabem fer una simple cerca d'informació a internet i es queden amb la primera entrada, no processen les dades i es limiten a executar, magistralment, un mecànic "copiar" i "pegar"... Jo em plantejo millorar la situació però, de vegades, tampoc no sé com.
Crec que sí toca fer un canvi, oferir reptes nous, proposar tasques i centres d'interès més engrescadors, etc. A més, podem intercanviar-nos els rols recíprocament i deixar que ens ensenyin i no voler ser sempre nosaltres qui els alliçonem. Podem establir un entorn d'aprenentatge de tu a tu, d’iguals, on la barrera entre el “profe” i l’alumne es fa més difosa. Ells saben millor que nosaltres bellugar-se per una xarxa social o activar les funcions de la pissarra digital. Potser cal canviar les tornes, situar-nos al mateix pla i fer desaparèixer les etiquetes ”aprenents”, “experts”... Mentre nosaltres intenten sobreviure al món de les TAC i desxifrar aquest llenguatge encriptat, ells sembla que ja ho portin codificat a les venes! Potser sí que aquest és el rumb actual però trenca molt amb tot el que hem estat fent fins ara i no sé si tenim prou temps de reacció i de preparació. La veritat és que tinc ganes de fer-ne un tastet! Cada vegada sembla més obvi que el món educatiu s’està renovant i innovant més i sento que si no pujo al tren, per poc que em pari, em quedaré massa lluny o serà inassolible. Tampoc em traumo perquè, en els fons, tota ignorància és pot resoldre, només és això: manca de coneixement i de pràctica!
