És una filmació d'un parell de minuts però d'una vàlua excepcional. Entre tots podem contribuir a un món més pacífic!
dijous, 9 de juliol del 2009
MISSATGES!
Les cançons són portadores de missatges. Un clàssic és aquest càntic a la vida.
Aquesta cançó parla de la FRAGILITAT. En el fons, la nostra essència és trencadissa...
Aquesta cançó parla de la FRAGILITAT. En el fons, la nostra essència és trencadissa...
dimecres, 8 de juliol del 2009
TINC UN SOMNI!
Potser és la frase més coneguda de Martin Luther King. La va pronunciar l’any 1963 a Washington. Rescato unes altres paraules d'aquest discurs:
Somio que els meus quatre fills viuran en un país en què no seran jutjats pel color de la seva pell sinó per la seva personalitat.
La veritat és que m'agradaria que sabessis que els Estats Units tenen un president NEGRE. El teu somni s'ha fet realitat!
dimarts, 7 de juliol del 2009
ABANDONO INFANTIL: Niños de la calle
Es una reflexión en voz alta de una alumna de secundaria sobre el tema “Los niños de la calle”. Es una buena herramienta para trabajar la EMPATíA.
divendres, 3 de juliol del 2009
REFLEXIONS VISUALS SOBRE L'ÀFRICA
Us comparteixo unes il.lustracions que parlen sense necessitat d'afegitors. Tracten de diferents problemàtiques d'aquest continent tercermundista: pobresa, fam, violència, etc.
Espero que en traieu tot el suc. Han estat extretes del següent banc d'imatges: http://www.flickr.com/
dijous, 2 de juliol del 2009
BLANC I NEGRE
25 de juny de 2009- Ha mort un gegant de la música pop que tenia tentacles per tot el món, que generava multitud de fans i de fanàtics, d’imitadors amb acrobàcies incloses i vestuari estrafolari. En una època de globalització, ell tenia el poder i manegava el fil de les titelles. Encapçalava les llistes mundials d’èxits i establia rècords desaforats de vendes. Va voler atemptar contra la seva herència genètica, es va desfigurar la cara amb el reguitzell d’operacions quirúrgiques i cada incisió del bisturí l’allunyava més dels seus orígens. De ser un “afro” a convertir-se en un retrat esperpèntic a cops de talonari. Amb l’excusa de voler recuperar la seva infantesa perduda, l’ombra de les sospites pederastes el van acompanyar en el decurs dels seus dies i de les seves nits de fantasia. Ara els voltors rentabilitzaran el “morbo” de la seva mort i en faran negoci sense respectar cap mena de dol. El circ mediàtic de les autòpsies, del “megafuneral”, de l’herència i un exèrcit d’etcèteres no tindran caducitat, protagonitzaran els noticiaris i ens amenitzaran les estiuenques sobretaules televisives.
VICENÇ FERRER
19 de juny de 2009- Mor a l’edat de 89 anys, un home que ha sobrepassat continents, que ha militat al costat dels desfavorits, que ha lluitat contra la pobresa i el repartiment desigual de la riquesa devant la passivitat que ens inculpa a tots. La seva mirada jesuïta va deixar de mirar el cel i va contemplar l’autèntic miracle de l’univers: la gent. El frec a frec el va dur a casar-se amb una dona anglesa d’esperit combatiu. Recentment, Anne Perry venia a dir que Vicenç Ferrer, malgrat haver acabat el seu cicle bioògic, no es rendirà mai. La veritat és que sembla que l’etimologia l’hagi predeterminat a tenir una voluntat ferma. Ha estat un “ferrer” que ha forjat les vides dels més desvalguts. No sé si la seva ànima es desintegrarà atòmicament i ens contagiarà amb una autèntica pandèmia. Tant de bo que el seu gest no defalleixi i que el seu alè ens segueixi esperonant. No importa que no agafi les brides perquè s’ha deixat la vida fent realitat els somnis i ha obrat el miracle de treure una parauleta del diccionari i aplicar-hi la semàntica del cor: solidaritat.
Aquesta ha estat la meva modesta opinió d'aquest homenàs titànic. Per a saber-ne més, us deixo l'enllaç de la seva fundació i paga la pena entrar-hi per moltes bones raons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)