19 de juny de 2009- Mor a l’edat de 89 anys, un home que ha sobrepassat continents, que ha militat al costat dels desfavorits, que ha lluitat contra la pobresa i el repartiment desigual de la riquesa devant la passivitat que ens inculpa a tots. La seva mirada jesuïta va deixar de mirar el cel i va contemplar l’autèntic miracle de l’univers: la gent. El frec a frec el va dur a casar-se amb una dona anglesa d’esperit combatiu. Recentment, Anne Perry venia a dir que Vicenç Ferrer, malgrat haver acabat el seu cicle bioògic, no es rendirà mai. La veritat és que sembla que l’etimologia l’hagi predeterminat a tenir una voluntat ferma. Ha estat un “ferrer” que ha forjat les vides dels més desvalguts. No sé si la seva ànima es desintegrarà atòmicament i ens contagiarà amb una autèntica pandèmia. Tant de bo que el seu gest no defalleixi i que el seu alè ens segueixi esperonant. No importa que no agafi les brides perquè s’ha deixat la vida fent realitat els somnis i ha obrat el miracle de treure una parauleta del diccionari i aplicar-hi la semàntica del cor: solidaritat.
Aquesta ha estat la meva modesta opinió d'aquest homenàs titànic. Per a saber-ne més, us deixo l'enllaç de la seva fundació i paga la pena entrar-hi per moltes bones raons!
