Escull dues de les asseveracions i digues de forma raonada si has trobat adolescents com els que es descriuen.
- Què
els exigim en els estudis?
Que treguin bona
nota sense que importi el procés.
La meva visió com a professora és que el
procés és molt important perquè és un indicador de l’actitud de l’alumnat i del
paper que adopta en el seu aprenentatge. Segons la tipologia d’alumnat, es fa
encara més imprescindible fer un seguiment continu i una valoració més sumativa
i qualitativa que no pas quantitativament. Dissortadament, l’obligació de
puntuar-los numéricament pot frustar l’avanç d’aquells alumnes que tenen certes
dificultats. Per això, s’intenta marcar uns criteris diferenciats per a
flexibilitzar i personalitzar l’ensenyament-aprenentatge segons les capacitats
de cadascú. L’avaluació és la part menys gratificant de la nostra tasca però
també és un element que genera certa angoixa en l’alumne més insegur i caldria encoratjar-lo
per a que ho entomi bé. Amb unes bones pautes, l’aprenent pot anar-se
autoavaluant i familiaritzar-se amb les exigències de la matèria i del
professorat. És convenient que adopti el paper més actiu per a construir el
coneixement d’una manera més significativa.
- Què
pensen i esperen elles i ells? No poden estar
tantes hores inactius escoltants teories que no els interesen i no entenen.
Aquesta afirmació suposa el fracàs educatiu perquè vol dir que la percepció que l’alumnat té de les classes és negativa. Caldria esbrinar si part del professorat segueix impartint de manera magistral i amb una metodologia poc o gens pràctica. La dependència dels continguts conceptuals només fomenta l’aprenentatge memorístic que acaba sent poc eficient; pel contrari, l’enfocament constructiu permet que l’aprenentatge es perllongui en el temps. El rol passiu de l’alumne fa que perdi la capacitat d’estar atent i que no aprofiti la classe degudament. Cal explorar el potencial de l’alumnat i plantejar reptes que no siguin tediosos. La dinàmica a l’aula ha de permetre moments de protagonisme de l’alumnat per tal que l’acció sigui el vertader agent educatiu i el professor ha d’acompanyar-lo a mode de guia.Un dels canvis més substancials que ha experimentat l’educació recentment ha sigut la implantació dels ordinadors a l’aula. Les plataformes d’aprenentatge i l’accés a la informació han canviat en alguns centres però en d’altres segueixen amb la dinàmica tradicional dels manuals de text –no digitals-. Actualment, hi ha alumnat que està rebent classes amb metodologia del segle XXI i d’altres, segueixen enclavats en el passat. Hi ha una clara millora en l’alumnat que rep seqüències d’ensenyament-aprenentatge més actives!
Aquesta afirmació suposa el fracàs educatiu perquè vol dir que la percepció que l’alumnat té de les classes és negativa. Caldria esbrinar si part del professorat segueix impartint de manera magistral i amb una metodologia poc o gens pràctica. La dependència dels continguts conceptuals només fomenta l’aprenentatge memorístic que acaba sent poc eficient; pel contrari, l’enfocament constructiu permet que l’aprenentatge es perllongui en el temps. El rol passiu de l’alumne fa que perdi la capacitat d’estar atent i que no aprofiti la classe degudament. Cal explorar el potencial de l’alumnat i plantejar reptes que no siguin tediosos. La dinàmica a l’aula ha de permetre moments de protagonisme de l’alumnat per tal que l’acció sigui el vertader agent educatiu i el professor ha d’acompanyar-lo a mode de guia.Un dels canvis més substancials que ha experimentat l’educació recentment ha sigut la implantació dels ordinadors a l’aula. Les plataformes d’aprenentatge i l’accés a la informació han canviat en alguns centres però en d’altres segueixen amb la dinàmica tradicional dels manuals de text –no digitals-. Actualment, hi ha alumnat que està rebent classes amb metodologia del segle XXI i d’altres, segueixen enclavats en el passat. Hi ha una clara millora en l’alumnat que rep seqüències d’ensenyament-aprenentatge més actives!
