La veritat és que em pensava que era molt més complicat fer un videotutorial. L’aplicatiu “ScreenToaster” m’ha semblat molt entenedor, senzill i pràctic. El més important és la planificació del seu contingut, la pluja d’idees sobre les explicacions i la seqüència ordenada de les imatges que es visualitzaran en la pantalla i, per tant, quedaran enregistrades. Tot i un bon treball previ, sempre hi ha alguna pega o rectificació, sigui per equívocs al parlar o per manca de sincronia entre l’àudio i els continguts gràfics. Salvant aquests petits obstacles, només es requereix un micròfon i/o una webcam.
Les seves aplicacions a l’aula són tantes com la imaginació ens proposi. Si prenem al docent com a usuari, se m’acut la clàssica explicació pràctica o l’opció de la “demo”. L’altre dia explicava com fer una presentació de diapositives de manera ràpida amb el PowerPoint a l’alumnat nouvingut i estic segura que aquesta eina els facilitaria molt la tasca. Entre d’altres coses, en cas de no entendre-ho o per tal de consultar passat un temps, podrien consultar-ho les vegades que cadascú necessités, en funció de les seves necessitats individuals... Si bé poso aquest exemple concret com a un recurs de reforç, la utilitat és extensible a tot l’alumnat en general.
De la mateixa manera, si prenem com a usuari a l’alumnat, aquest pot emprar aquesta eina en to explicatiu del contingut curricular, com a exemplificació del procediment que segueix, etc. No obstant, crec que és una bona manera per a fer aportacions lliures i creatives. Per exemple, se m’acut el fet de comentar els elements tunejats de l’escriptori del seu portàtil. Com a professora de llengua, em pot anar molt bé per a que facin una expressió oral i escrita més acurada però amb activitats més vivencials i significatives per a ells: obrir-nos les portes a les dimensions desconegudes de les seves xarxes socials, aguditzar la creativitat amb històries personals, presentar-nos imatges que representin moments especials, etc.
