Contextualització
del cas
Alumne de 1r d’ESO amb trastorn de
conducta per agressivitat.
De petit va tenir un vessament cerebral.
El professorat està desesperat perquè sempre
està nerviós i es mostra disruptiu: sol no fer res; fa sorollets; crida l’atenció,...
Els companys de classe el veuen com un “bitxo rar” esperant quina una en farà!
No para d’incordiar i de provocar constantment a alumnes i professors. Quan el
professor l’avisa d’alguna cosa que ha fet malament, no accepta que se’l renyi,
es mostra agressiu i no fa cas dels càstigs.
Tot i que és espavilat i intel·ligent, el
seu rendiment de classe és molt baix. No fa res, no mostra interès, incompleix
les feines, etc. És conscient que suspèn perquè no s’hi esforça.
Li agrada tenir l’actitud “passota”
perquè així tothom el coneix i se sent important.
Tot i que en la majoria de cops les seves
accions semblen intencionades i deliberades, hi
ha moments en què la seva agressivitat sembla provocada pel descontrol i
la incapacitat de refrenar els seus actes.
Consideracions
prèvies
El professorat ha de ser conscient que l’agressivitat
és un tema que afecta totes les estructures socials.
Les agressions es manifesten de tres formes
principals:
- Física:
copets,
empentes, estrebades, travetes, etc.
- Verbal:
insults, crits, burles, mots despectius, etc.
- Indirecta:
difusió d’històries falses perjudicials sobre algú, planejar secretament,
etc.
Malgrat que les accions agressives estiguin
integrades en el seu llenguatge i acabin resultant comunes en el seu
comportament, caldrà “desnaturalitzar-les” per a destacar-ne la seva
importància i les conseqüències que tenen entre l'alumnat.
El tutor del grup-classe pot treballar el
tema de les agressions a la seva aula. Complementàriament, l’EDN pot abordar-ho
perquè es manifesta en altres àmbits: passadissos, intercanvi de classes,
esbarjo, sortides, etc.
El professorat serà un element clau com a dinamitzador
del canvi que es vol aconseguir. Cal que estigui coordinat i que tongui unes
pautes d’intervenció.
L’alumnat, sobretot els companys d’aula, tenen un
protagonisme important en tant que poden fer visible el seu rebuig a
determinades actituds negatives i als comportaments agressius.
Propostes d’actuació o
procés d'intervenció
1.
Observacions inicials.
En primer lloc, cal
estar atents a les agressions que es produeixen i registrar-les.
2.
Procés de reflexió entre el professorat
L’obtenció de la
informació anterior permetrà conscienciar el professorat i analitzar la
situació. Aquests són alguns dels aspectes a considerar:
- On
passen més sovint les agressions? A l’Aula, al passadís al lavabo, al
pati, al menjador, al carrer, etc.
- Qui en
són les víctimes? Les noies, els nois, tots igual, etc.
- Les noies
i els nois que són agredits, ho diuen a algú?
- Fins a
quin punt són agredits? Amb quina freqüència? Esporàdica, repetitiva,
sistemàtica, etc.
- Fins a
quin punt agredeixen ells? I elles?
- Quines
accions s'han dut a terme al centre quan hi ha hagut agressions?
- Quins
són els tipus d'agressions més freqüents? Les verbals, les físiques, ...
- Quin és
l'objectiu de l'agressió? Una resposta incidental; un atac a una persona,
a algú més dèbil, etc.
- Quina
ha estat la seqüència? Agressió, agressió-reacció, una espiral de
violència, etc.
- Com és
que la majoria d’alumnes agredits ho han sigut dins de l’intitut i no al
carrer?
- Etc.
També
resulta important esbrinar-ne les causes. Aquestes en podien ser algunes:
- Les famílies no donen les pautes bàsiques
educatives.
- L’existència
d’algun conflicte familiar fa que l’alumne es desfogui a l’institut. Si al
seu entorn hi ha certa agressivitat, ell ho observa, ho aprèn i ho
reprodueix.
- La
desmotivació de l’alumne i el sentiment de fracàs pot causar cert malestar
i aquest desencadena comportaments agressius.
- L’ambient
d’aula pot ser estressant i es generen tensions entre ell i el professorat
o entre ell i els seus companys.
- Etc.
3.
Procés de reflexió amb l'alumnat
Cal explorar el tema
de l’agressivitat utilitzant la reflexió:
- Quines
són les manifestacions agressives?
- Quines
són les causes possibles que ell usa per agredir altres persones?
- Com se
sent la gent durant i després de l’agressió?
- Quins
són els efectes d’aquesta agressió en la resta de l'alumnat?
- Per què usa l'agressivitat per establir relacions de poder?
- Què
passaria al nostre institut i/o societat si la violència fos acceptada?
- Per què
hem d'intentar no agredir ningú?
- Què
podem fer per aturar les agressions?
- Etc.
4.
Propostes d'intervenció: tractament de l’agressivitat a
l’ESO
Aquestes són algunes de les accions que
es poden donar, a dins o a fora del centre, al comportament agressiu i
provocador dins de l’àmbit de l’institut.
Precisament, algunes de les conductes contràries a les normes de
convivència del centre -envers altres membres de la comunitat educativa-
són: la manca de respecte o desconsideració; les injúries o les ofenses; les
incorreccions que alteren el normal desenvolupament de l’activitat escolar,
etc.
En aquests casos s’aplicaran mesures correctores:
- Amonestació
oral.
- Privació
d’esbarjo.
- Amonestació
escrita.
- Compareixença
immediata davant del cap d’estudis o del director del centre.
- Assistència
a l’institut en horari no lectiu.
- Suspensió
del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries per un
període concret –que es pot perllongar-.
- Suspensió
del dret d’assistir a determinades classes per uns dies i permanència al
centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.
Es consideren faltes les següents conductes
greument perjudicials:
- Actes
greus d’indisciplina, injúries o ofenses.
- L’agressió
física o amenaces.
- Els
actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les
classes i del centre.
- La
reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de
convivència en el centre.
- Etc.
La
majoria d’aquestes faltes greus s’esdevenen quan es produeix alguna de les
manifestacions de la conducta agressiva. Les sancions a aplicar són:
- Suspensió
del dret d’assistència al centre o a determinades classes per un període
inferior a 15 dies.
- Canvi
de grup o classe per part de l’alumne.
- Etc.
Per
tal d’aplicar-li una sanció, primer caldrà obrir-li un expedient disciplinari.
Malgrat les mesures correctives i
sancionadores, el nostre alumne persisteix en la indisciplina. Cal evitar que
els càstigs es quedin sense complir, que les amonestacions i altres mesures
disciplinàries acabin sent-li habituals que s’hi pugui acostumar i perdin tota
l’efectivitat –pedagògica-.
Tot i el dubte de si cal utilitzar
recursos especials, en proposo un parell que, en cap cas, caldria aplicar-los
com a una mesura “segregadora” (tipus “magatzem” de l’alumne que “molesta”).
- Unitats
d’Adaptació Curricular (UAC)
És un recurs del centre que pot atendre les
NEE de l’alumnat i, en específic, dels trastorns greus de conducta. S’utilitzen
estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de les de l’aula
ordinària.
- Unitats
d’Escolarització Externa (UEE)
Quan l’alumne persisteix de manera
contínua i reiterada amb les conductes greus, de manera que complica la
convivència en el centre, pot ser més recomanable que assisteixi a una UEE, on
realitzarà activitats específiques adaptades a les seves necessitats. L’escolarització
és compartida amb el centre i la permanència a la UEE és temporal i revisable
al llarg del curs.
Unitat de Neuropsicopedagogia
L’alumnat hiperactiu, agressiu, hi arriba
amb unes “etiquetes” i expectatives negatives, tant per part del professorat
com per part de la família. Com que tot això repercuteix en el desenvolupament
cognitiu i emocional de l’alumne, s’opta per a descontextualitzar l’alumne de
l’institut per a trencar aquell comportament i produir-hi canvis. S’estudia el
sistema de relacions que l’envolta i s’esbrina si hi ha problemes emocionals
que puguin incidir en la seva conducta (i també en el seu baix rendiment
escolar fent-lo desaprofitar les seves possibilitats cognitives reals). A més,
cal intervenir en l’entorn familiar si en comptes de recolzar-lo només es
projecta negativitat perquè això acaba afectant el fill, generant-li un fort
sentiment de culpa o d’inseguretat.
5.
Resultats
Una dada innegable és l’efecte demolidor de
l’agressivitat, tant pels que la pateixen com per als que l’utilitzen i per al
centre en general.
La immediatesa en la detecció de qualsevol
manifestació agressiva és clau:
- L'agressivitat
verbal: les amenaces, els insults, l’etiquetatge (les cregudes, els
marietes, els “tontos”, etc.).
- L'agressivitat
física
- Etc.
El professorat necessita disposar
de més recursos pedagògics per educar l'alumnat envers l’agressivitat escolar i
els conflictes interpersonals.
Els agents implicats han de ser: el claustre, la
família, l’alumne i els especialistes.
L’actitud negativa de l’alumne pot ser reversible si
es creen unes expectatives d’èxit que el capacitin per a actuar millor.
Les mesures disciplinàries no funcionen
bé perquè no són educadores i en comptes de solucionar el problema, l’allarguen!
Cal actuar directament sobre les causes: possible
baixa autoestima, inseguretat, sentiment de culpa, conflicte familiar,
malestar, etc.
