dijous, 10 de juliol del 2014

REPOSITORI PER A LA DISLÈXIA

Pautes d’activitats:



Material en paper i imprimible:
 Fitxes de recuperació de la dislèxia: I
Fitxes de recuperació de la dislèxia: II-III



Ejercicios de conciencia fonológica:
http://www.orientacionandujar.es/2013/12/12/ejercicios-para-ninos-con-dislexia-omision-de-silabas/

Fitxes per treballar la dislèxia:  http://es.scribd.com/doc/78983930/fitxes-dislexia




100 Matrices para trabajar la dislexia: 
http://www.orientacionandujar.es/wp-content/uploads/2011/04/coleccion-de-100-matrices-de-letras-para-trabajar-la-dislexia.pdf

                                         
Oposicions fonològiques- discriminació auditiva I:

Oposicions fonològiques- discriminació auditiva II:

http://es.scribd.com/doc/32730134/OPOSICIONS-FONOLOGIQUES-2

Distinción de las palabras inventadas:


Materials per fer amb l'ordinador: 
http://dislexia-breal.blogspot.com.es/p/materiales-de-reeducacion.html




ZonaClic-Oposicions fonològiques: B-D-G: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3694
ZonaClic-Oposicions fonològiques: L-R-D: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1165




Detecció de la paraula repetida: http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/

Repetició de paraules: http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/


Programari:
Vídeos Rehasoft, empresa dedicada a solucions per a persones amb dislèxia, TDAH i altres trastorns de l'aprenentatge.
http://www.youtube.com/watch?v=BPR2dnVCarY&feature=youtu.be




Lletres de l'abecedari d'una forma divertida:

https://www.youtube.com/watch?v=CyhflUGiHRc





DiTres CAT: Permet que l'ordinador llegeixi tots els textos mitjançant la incorporació d'una veu sintètica. Escoltant aquests textos, el dislèctic pot assumir el contingut perfectament.





Webs professionals sobre el tema:
Model protocol de consciència fonològica i sil·làbica:

Blog amb activitats de la dislèxia:


http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_dislexia.html

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/f8381cd3-82d6-41d7-9173-9effb8973f48/dislexia_superior.pdf

https://sites.google.com/a/xtec.cat/eap-b-33/recursos-nee/recursos-nee-trastorns-lectoescriptura




Adreces d'internet per a les families:
Associació Dislèxia i Família: http://www.disfam.org/

Associació Catalana de Dislèxia: http://www.acd.cat/



Asociación Valenciana de Dislexia y Otras Dificultades de Aprendizaje: http://www.dixle.com/

Asociación Dislexia Murcia: http://www.adixmur.org/


Dislexia Canaria: http://www.dislecan.es/

Federación Española de Dislexia: http://www.fedis.org/

Dislexia Jaén: http://www.dislexiajaen.es/

Asociación ADIXGRAN (Dislexia Granada): http://www.dislexiagranada.es/


Asociación Andaluza de Dislexia: http://asandis.org/



http://www.ladislexia.net/como-ayudar-a-mi-hijo-dislexico/





Internacionals:






VIDEOTECA:
Documentos TV. Palabras al viento (1h)

VÍDEO DE LA DISLÈXIA (3min.)


PEL·LÍCULA SOBRE DISLÈXIA:  http://www.youtube.com/watch?v=xRn5g7xocmg




dimecres, 9 de juliol del 2014

TRASTORN DE CONDUCTA PER AGRESSIVITAT A L'ESO


Contextualització del cas
Alumne de 1r d’ESO amb trastorn de conducta per agressivitat.
De petit va tenir un vessament cerebral.
El professorat està desesperat perquè sempre està nerviós i es mostra disruptiu: sol no fer res; fa sorollets; crida l’atenció,... Els companys de classe el veuen com un “bitxo rar” esperant quina una en farà! No para d’incordiar i de provocar constantment a alumnes i professors. Quan el professor l’avisa d’alguna cosa que ha fet malament, no accepta que se’l renyi, es mostra agressiu i no fa cas dels càstigs.
Tot i que és espavilat i intel·ligent, el seu rendiment de classe és molt baix. No fa res, no mostra interès, incompleix les feines, etc. És conscient que suspèn perquè no s’hi esforça.
Li agrada tenir l’actitud “passota” perquè així tothom el coneix i se sent important.
Tot i que en la majoria de cops les seves accions semblen intencionades i deliberades, hi  ha moments en què la seva agressivitat sembla provocada pel descontrol i la incapacitat de refrenar els seus actes.


Consideracions prèvies
El professorat ha de ser conscient que l’agressivitat és un tema que afecta totes les estructures socials.
Les agressions es manifesten de tres formes principals:
  • Física: copets, empentes, estrebades, travetes, etc.
  • Verbal: insults, crits, burles, mots despectius, etc.
  • Indirecta: difusió d’històries falses perjudicials sobre algú, planejar secretament, etc.
Malgrat que les accions agressives estiguin integrades en el seu llenguatge i acabin resultant comunes en el seu comportament, caldrà “desnaturalitzar-les” per a destacar-ne la seva importància i les conseqüències que tenen entre l'alumnat.

El tutor del grup-classe pot treballar el tema de les agressions a la seva aula. Complementàriament, l’EDN pot abordar-ho perquè es manifesta en altres àmbits: passadissos, intercanvi de classes, esbarjo, sortides, etc.

El professorat serà un element clau com a dinamitzador del canvi que es vol aconseguir. Cal que estigui coordinat i que tongui unes pautes d’intervenció.
L’alumnat, sobretot els companys d’aula, tenen un protagonisme important en tant que poden fer visible el seu rebuig a determinades actituds negatives i als comportaments agressius.


Propostes d’actuació o procés d'intervenció

1.                             Observacions inicials.
En primer lloc, cal estar atents a les agressions que es produeixen i registrar-les.

2.                             Procés de reflexió entre el professorat
L’obtenció de la informació anterior permetrà conscienciar el professorat i analitzar la situació. Aquests són alguns dels aspectes a considerar:
  • On passen més sovint les agressions? A l’Aula, al passadís al lavabo, al pati, al menjador, al carrer, etc.
  • Qui en són les víctimes? Les noies, els nois, tots igual, etc.
  • Les noies i els nois que són agredits, ho diuen a algú?
  • Fins a quin punt són agredits? Amb quina freqüència? Esporàdica, repetitiva, sistemàtica, etc.
  • Fins a quin punt agredeixen ells? I elles?
  • Quines accions s'han dut a terme al centre quan hi ha hagut agressions?
  • Quins són els tipus d'agressions més freqüents? Les verbals, les físiques, ...
  • Quin és l'objectiu de l'agressió? Una resposta incidental; un atac a una persona, a algú més dèbil, etc.
  • Quina ha estat la seqüència? Agressió, agressió-reacció, una espiral de violència, etc.
  • Com és que la majoria d’alumnes agredits ho han sigut dins de l’intitut i no al carrer?
  • Etc.

També resulta important esbrinar-ne les causes. Aquestes en podien ser algunes:
  • Les  famílies no donen les pautes bàsiques educatives.
  • L’existència d’algun conflicte familiar fa que l’alumne es desfogui a l’institut. Si al seu entorn hi ha certa agressivitat, ell ho observa, ho aprèn i ho reprodueix.
  • La desmotivació de l’alumne i el sentiment de fracàs pot causar cert malestar i aquest desencadena comportaments agressius.
  • L’ambient d’aula pot ser estressant i es generen tensions entre ell i el professorat o entre ell i els seus companys.
  • Etc.


3.                             Procés de reflexió amb l'alumnat
Cal explorar el tema de l’agressivitat utilitzant la reflexió:
  • Quines són les manifestacions agressives?
  • Quines són les causes possibles que ell usa per agredir altres persones?
  • Com se sent la gent durant i després de l’agressió?
  • Quins són els efectes d’aquesta agressió en la resta de l'alumnat?
  • Per què usa l'agressivitat per establir relacions de poder? 
  • Què passaria al nostre institut i/o societat si la violència fos acceptada?
  • Per què hem d'intentar no agredir ningú?
  • Què podem fer per aturar les agressions?
  • Etc.


4.                             Propostes d'intervenció: tractament de l’agressivitat a l’ESO
Aquestes són algunes de les accions que es poden donar, a dins o a fora del centre, al comportament agressiu i provocador dins de l’àmbit de l’institut.

  • Mesures disciplinàries
Precisament, algunes de les conductes contràries a les normes de convivència del centre -envers altres membres de la comunitat educativa- són: la manca de respecte o desconsideració; les injúries o les ofenses; les incorreccions que alteren el normal desenvolupament de l’activitat escolar, etc.

En aquests casos s’aplicaran mesures correctores:
  • Amonestació oral.
  • Privació d’esbarjo.
  • Amonestació escrita.
  • Compareixença immediata davant del cap d’estudis o del director del centre.
  • Assistència a l’institut en horari no lectiu.
  • Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries per un període concret –que es pot perllongar-.
  • Suspensió del dret d’assistir a determinades classes per uns dies i permanència al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.

Es consideren faltes les següents conductes greument perjudicials:
  • Actes greus d’indisciplina, injúries o ofenses.
  • L’agressió física o amenaces.
  • Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les classes i del centre.
  • La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència en el centre.
  • Etc.

La majoria d’aquestes faltes greus s’esdevenen quan es produeix alguna de les manifestacions de la conducta agressiva. Les sancions a aplicar són:
  • Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes per un període inferior a 15 dies.
  • Canvi de grup o classe per part de l’alumne.
  • Etc.
 Per tal d’aplicar-li una sanció, primer caldrà obrir-li un expedient disciplinari.

Malgrat les mesures correctives i sancionadores, el nostre alumne persisteix en la indisciplina. Cal evitar que els càstigs es quedin sense complir, que les amonestacions i altres mesures disciplinàries acabin sent-li habituals que s’hi pugui acostumar i perdin tota l’efectivitat –pedagògica-.


  • Recursos pedagògics
Tot i el dubte de si cal utilitzar recursos especials, en proposo un parell que, en cap cas, caldria aplicar-los com a una mesura “segregadora” (tipus “magatzem” de l’alumne que “molesta”).

  • Unitats d’Adaptació Curricular (UAC)
És un recurs del centre que pot atendre les NEE de l’alumnat i, en específic, dels trastorns greus de conducta. S’utilitzen estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de les de l’aula ordinària.
  
  • Unitats d’Escolarització Externa (UEE)
Quan l’alumne persisteix de manera contínua i reiterada amb les conductes greus, de manera que complica la convivència en el centre, pot ser més recomanable que assisteixi a una UEE, on realitzarà activitats específiques adaptades a les seves necessitats. L’escolarització és compartida amb el centre i la permanència a la UEE és temporal i revisable al llarg del curs.

  • Recursos externs
Unitat de Neuropsicopedagogia
L’alumnat hiperactiu, agressiu, hi arriba amb unes “etiquetes” i expectatives negatives, tant per part del professorat com per part de la família. Com que tot això repercuteix en el desenvolupament cognitiu i emocional de l’alumne, s’opta per a descontextualitzar l’alumne de l’institut per a trencar aquell comportament i produir-hi canvis. S’estudia el sistema de relacions que l’envolta i s’esbrina si hi ha problemes emocionals que puguin incidir en la seva conducta (i també en el seu baix rendiment escolar fent-lo desaprofitar les seves possibilitats cognitives reals). A més, cal intervenir en l’entorn familiar si en comptes de recolzar-lo només es projecta negativitat perquè això acaba afectant el fill, generant-li un fort sentiment de culpa o d’inseguretat.


5.                             Resultats
Una dada innegable és l’efecte demolidor de l’agressivitat, tant pels que la pateixen com per als que l’utilitzen i per al centre en general.

La immediatesa en la detecció de qualsevol manifestació agressiva és clau:
  • L'agressivitat verbal: les amenaces, els insults, l’etiquetatge (les cregudes, els marietes, els “tontos”, etc.).  
  • L'agressivitat física
  • Etc.

El professorat necessita disposar de més recursos pedagògics per educar l'alumnat envers l’agressivitat escolar i els conflictes interpersonals.

Els agents implicats han de ser: el claustre, la família, l’alumne i els especialistes.

L’actitud negativa de l’alumne pot ser reversible si es creen unes expectatives d’èxit que el capacitin per a actuar millor.

Les mesures disciplinàries no funcionen bé perquè no són educadores i en comptes de solucionar el problema, l’allarguen!


Cal actuar directament sobre les causes: possible baixa autoestima, inseguretat, sentiment de culpa, conflicte familiar, malestar, etc.


dimarts, 8 de juliol del 2014

Alumne que acaba la secundària


En el supòsit d’un alumne de 4t d’ESO, ell ha de tenir un rol actiu i prendre la decisió final d’allò que vol perquè es tracta del seu futur. Decidir què vol fer el curs següent no és una resposta immediata o espontània sinó que cal treballar-la al llarg del curs, centrant-se en 4 aspectes bàsics que caldria treballar al llarg del curs per ajudar l’alumne a decidir què vol fer el curs següent:
1. Què li agrada fer? (interessos professionals, expectatives de futur,…)
2.Quines són les seves aptituds i capacitats més destacades? Àrees d’estudi (científiques, lingüístiques, sociològiques, tècniques, artístiques,..) on obté millors rendiments i/o les que li costen menys esforç
3. Motivacions, interessos, constància, esforç. P.ex. àrees d’estudi que necessita per estudiar...
4. Informació sobre estudis, professions, sortides educatives i laborals: Cicles Formatius de Grau Mitjà; Batxillerat; altres estudis especialitzats (esportius, musicals, idiomes,..);  tipus de feina que desenvolupen els professionals dels diferents sectors; expectatives laborals futures dels diferents sectors laborals i professionals, etc.



A un alumne amb poca capacitat intel·lectual i amb família amb expectatives? 
Segurament estem parlant d’un alumne que no s’ha tret l’ESO o que s’ha graduat amb moltes ajudes. Les possibles sortides són:
AMB  TÍTOL D’ESO
SENSE  TÍTOL D’ESO
·         BATXILLERAT
·         FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA
·         ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL:
• ENSENYAMENTS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
• ENSENYAMENTS DE MÚSICA
• ENSENYAMENTS D’IDIOMES
• ENSENYAMENTS ESPORTIUS
·         PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL
·         ESCOLES-TALLER
·         CURSOS OCUPACIONALS
·         EDUCACIÓ PERSONES ADULTES
·         ALTRES ENSENYAMENTS ESPECIALITZATS NO OFICIALS
·


Si personalitzo més la casuística, podem estar-nos referint a un alumne que ha promocionat, de manera molt “justa” i “fluixa” 4t d’ESO, i que els pares –amb expectatives desajustades- fan que cursi, vulguis o no, el batxillerat. En aquesta situació de dificultats d’aprenentatge en la nova etapa –no “obligatòria”- pot disposar de les següents ajudes:
·         Pla individual:
Una planificació personalitzada sobre les adaptacions curriculars, les activitats i els materials d’aprenentatge, la temporització, els criteris d’avaluació, etc.
·         Modificació de la durada del batxillerat:
 Excepcionalment, pot disposar d’una ampliació temporal, més enllà dels límits previstos amb caràcter general, de la durada de l’etapa. Aquest alumne, en vista de les seves circumstàncies peculiars, pot fer el batxillerat en 3 anys i no ha de tornar a ser avaluat de les matèries ja superades.
·         Exempcions de matèries:
Ateses les dificultats objectives d’aprenentatge de determinat alumne per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus d’aprenentatge, pot tenir exempció en alguna matèria. Evidentment, aquesta mesura és més dràstica i ha de ser estrictament proporcional als problemes o dificultats d’aprenentatge que té l’alumne.


(La Vanguardia-25-01-13)

L’hecatombe
Anomeno d’aquesta manera deliberada el previsible daltabaix. Quan arriba el primer trimestre o en qualsevol moment d’avaluació del curs, aquest alumne amb dificultats d’aprenentatge veu que no supera el curs i que és el 1r de batxillerat el que el supera a ell. Víctima de les expectatives dels pares intenta –o no- reeixir però aquesta nova etapa li resulta inassolible. En aquest cas, es pot produir algun abandonament immediat o fulminant; d’altres, es posposen amb la bona intenció de provar sort en el 2n trimestre però acaben abandonant igual. En aquest cas, la no superació acadèmica trenca les idíl·liques expectatives dels pares però el que en surt més malmès és l’alumne perquè perd un any! Alguns, segueixen a l’institut, atrapats en una escolarització que no hauria de ser “obligatòria” i sumant insuficiències. En certes ocasions, dissortadament, com que saben que no poden aprovar es dediquen a entorpir el desenvolupament de la classe i mantenen conductes disruptives –més pròpies de l’ESO que no pas del batxillerat-. En aquestes situacions límits encara hi ha pares que s’entesten en obligar que els seus fills facin batxillerat i que el problema és del centre i no del seu fill...

Cursos professionalitzadors
Un dels exemples per a disposar d’una segona oportunitat és l’Escola-Taller o els cursos ocupacionals. Aquesta formació esdevé una autèntica alternativa perquè aquell joves s’adona que aconsegueix tornar a estudiar i trencar amb els estereotips del fracàs escolar! Mentre que a l’institut no podia o no estava motivats, ara té MOTIVACIÓ. S’ha tret les etiquetes que li penjaven a l’institut de “gandul” o de “no servir pels estudis” i s’ha creat unes expectatives més ajustades a les seves capacitats. Justament aquestes ganes renovades d’aprendre i de treballar fan que ja no noti que ell no hi arribi i els altres companys sí. Ja no toca sostre! No se sent desanimat i no vol “llençar la tovallola”. Un altre element que ajuda a que aquesta formació funcioni bé és que és de tipus pràctic. I com que ve acompanyada d’un procés d’assumpció de la necessitat de formar-se –en l’aprenentatge d’algun ofici- queda combatut el fracàs i l’abandonament escolar.



Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
En cas que el nostre alumne acabi la secundària sense el graduat en ESO també pot fer un PQPI. Aquesta formació li permet adquirir unes competències bàsiques professionals i personals alhora que afavoreix la seva inserció laboral. A més, li facilita l'obtenció del títol de graduat en ESO i la formació per poder prosseguir els estudis en els diferents ensenyaments.

Proves d’accés a cicles PCFGM
Vull acabar expressament amb aquesta altra opció perquè he estat realitzant aquesta formació, des del 1999 al 2013, i en faig una valoració molt positiva! El nivell és assolible però cal el compromís de l’alumne per a repassar el temari de les matèries. Les àrees més complexes solen ser les ciències i l’anglès. Al ser una prova globalitzada, es pot superar amb alguna matèria no aprovada. Els percentatges de les anomenades “instrumentals” són les que tenen més percentatge de puntuació. L’ampli ventall de famílies professionals fa que l’alumne s’engresqui. Un cop superada la prova, els alumnes poden cursar un Grau Mitjà. Si és un alumne amb dificultats és possible que quan acabi no faci prova d’accés per a estudiar un Grau Superior. No obstant, ja té un títol de tècnic!