En primer lloc, caldria aclarir el concepte de "Comunitat". Potser tecnològia i informàticament queda prou clar però lingüísticament se m'obre un ventall d'interpretacions i la pròpia interacció social en genera molts més. Les persones, sigui en la realitat quotidiana o en la virtual o telemàtica, generem un nombre d'interaccions en un dia rutinari. Si a tot plegat, remarquem la nostra part social i els vincles o connexions que tenim, els contactes encara proliferen i van en augment. Potser el caire que prenen aquestes noves comunitats ens trenquen l'esquema del grupet de veïns, de la gent de la barriada, de la colla d'amics, dels companys d'activitats lúdiques o esportives, etc. També entre els joves, l'evidència de la socialització és colpidora i se sempre s'han emmirallat amb els altres per a construir la seva pròpia identitat: roba, pentinat, etc. Ara però, tenen altres referents externs al seu abast: coneguts i ciberamics... La identitat es fa col.lectiva, es difumina encara més i les conductes es globalitzen. De vegades el mimetisme arriba a extrems que sembla que es vulguin clonar o ser idèntics en tot. Malgrat que cada usuari té la seva individualitat, amb el seu propi espai físic i psicològic, se sap que hi ha la pertinença a un estatus més gran.
Que hi ha comunicació és innegable però no hi ha cap filtre per a garantir que els intercanvis siguin els més idonis per a l'aprenentatge. Aquest nou canal sembla un allau de neu que es fa imparable i no se sotmet a cap control. Els companys de l'institut es queixen que no hi ha cap bloqueig i que estan, indeguda i permanentment, enganxats al "Facebook". Enguany jo em vull estrenar amb l'ús d'aquestes eines per a les meves classes de llengua però no vull instaurar l'ordinador com a un element distorsionador. ben cert que ells en són navegants experts que s'endinsen per aquests horitzons sense vertigen mentre que nosaltres anem amb el fre de mà per si cal fer una aturada tècnica; ells guanyen en espontaneïtat i nosaltres ens blindem per sentir-nos segurs.
Totes aquestes interaccions ens ofereixen un creixement personal però un repte logístic a l'hora de fer-ne l'aplicació a l'aula. Potser ens han canviat l'estil constructiu i alguns docents tenim certa basarda per si edifiquem l'educació amb els ciments inadequats. Potser ja va sent hora que l'alumnat prengui decisions i no es quedi palplantat esperant una consigna mil.limètrica. L'execució ha de deixar de ser unidireccional i compartir responsabilitats per tal que la participació sigui lliure però planejada i consensuada. Les xarxes socials i els espais d'afinitat ens permeten canviar de rumb i apropar-nos a un aprenentatge més vivencial i més significatiu. La fita em sembla molt enriquidora però la praxis hauria d'oferir unes pautes eficients i segures per a no improvitzar gaire. Aquí mateix, estem una comunitat de persones tutoritzades, amb fòrums de dubtes, espais de consulta, eines d'ajuda... És clar que és el mateix que pot disposar un alumne quan entra a un aprenentatge virtual però un "Moodle" és un espai acotat i una xarxa social és una navegació imprevisible. Em sento més còmoda amb tasques més manipulatives: fer entrades a un bloc col.laboratiu, muntar una presentació de diapositives al Picasa, una pujada de vídeos al Youtube... Però quan hi ha xats i diferents interlocutors comunicant-se frenèticament, sento que caldria limitar-ho a un fòrum o a una estructura que fes visible el que s'hi diu i el que hi passa en tot moment.
