D'aquesta nova narrativa, voldria que fos una eina per a l'aula per tal d'acostar-nos, tots plegats, al món virtual sense perdre la realitat de vista. D'una banda confio en aquests recursos digitals i per l'altra, no vull desconnectar-me de l'entorn. Voldria que l'alumnat utilitzés aquestes noves tecnologies però que també fos un incentiu per a motivar-los a usar el català com a llengua vehicular amb total naturalitat. No en va és l'àrea que imparteixo a la secundària i sento que les propostes didàctiques de llengua s'estan quedant desfasades i són massa carrinclones.
Al marge de la meva àrea curricular, com a persona tinc unes altres inquietuds personals i socials. Em fa por l'individualisme d'aquests usuaris que sembla que tinguin un lligam tant fort amb l'ordinador que sembla esdevenir un cordó umbilical. No voldria fomentar que es perdin en els seus móns i m'hauré de trencar les banyes per tal de coinciliar els seus centres d'interès amb l'esbós les meves propostes de treball. És clar que sí cal donar cabuda a les seves vivències personals i motivacions personalitzades, però també m'agradaria fomentar-los el sentiment de pertinença a un entramat social, a un col.lectiu humà. Em dol que els "rellisquin" certs temes o problemàtiques perquè el seu "Ego" els diu que no s'han d'amoïnar gens ni mica per allò que no els toqui el "voraviu" a ells mateixos. Potser no en sabré però vull provar de trencar aquesta indiferència i insensibilitat. Tots som ciutadan del món i els termes "solidaritat", "tolerància", "interculturalitat", "empatia"... no són, només, un formigueig de lletres inventariades al diccionari.
En conclusió, voldria aprendre a emprar les tecnologies digitals a l'aula, incentivar l'ús del català com a llengua de relació, expressió... i promoure els valors humans. No sé si m'encamino a una proposta més transversal que defuig de la cotilla d'una sola àrea curricular.
