TRASTORN DE CONDUCTA PER AGRESSIVITAT A L'ESO

Contextualització del cas

Alumne de 1r d’ESO amb trastorn de conducta per agressivitat.

De petit va tenir un vessament cerebral.

El professorat està desesperat perquè sempre està nerviós i es mostra disruptiu: sol no fer res; fa sorollets; crida l’atenció,... Els companys de classe el veuen com un “bitxo rar” esperant quina una en farà! No para d’incordiar i de provocar constantment a alumnes i professors. Quan el professor l’avisa d’alguna cosa que ha fet malament, no accepta que se’l renyi, es mostra agressiu i no fa cas dels càstigs.

Tot i que és espavilat i intel·ligent, el seu rendiment de classe és molt baix. No fa res, no mostra interès, incompleix les feines, etc. És conscient que suspèn perquè no s’hi esforça.

Li agrada tenir l’actitud “passota” perquè així tothom el coneix i se sent important.

Tot i que en la majoria de cops les seves accions semblen intencionades i deliberades, hi  ha moments en què la seva agressivitat sembla provocada pel descontrol i la incapacitat de refrenar els seus actes.

Consideracions prèvies

El professorat ha de ser conscient que l’agressivitat és un tema que afecta totes les estructures socials.

Les agressions es manifesten de tres formes principals:

• Física: copets, empentes, estrebades, travetes, etc.
• Verbal: insults, crits, burles, mots despectius, etc.
• Indirecta: difusió d’històries falses perjudicials sobre algú, planejar secretament, etc.

Malgrat que les accions agressives estiguin integrades en el seu llenguatge i acabin resultant comunes en el seu comportament, caldrà “desnaturalitzar-les” per a destacar-ne la seva importància i les conseqüències que tenen entre l'alumnat.

El tutor del grup-classe pot treballar el tema de les agressions a la seva aula. Complementàriament, l’EDN pot abordar-ho perquè es manifesta en altres àmbits: passadissos, intercanvi de classes, esbarjo, sortides, etc.

El professorat serà un element clau com a dinamitzador del canvi que es vol aconseguir. Cal que estigui coordinat i que tongui unes pautes d’intervenció.

L’alumnat, sobretot els companys d’aula, tenen un protagonisme important en tant que poden fer visible el seu rebuig a determinades actituds negatives i als comportaments agressius.

Propostes d’actuació o procés d'intervenció

1.                             Observacions inicials.

En primer lloc, cal estar atents a les agressions que es produeixen i registrar-les.

2.                             Procés de reflexió entre el professorat

L’obtenció de la informació anterior permetrà conscienciar el professorat i analitzar la situació. Aquests són alguns dels aspectes a considerar:

• On passen més sovint les agressions? A l’Aula, al passadís al lavabo, al pati, al menjador, al carrer, etc.
• Qui en són les víctimes? Les noies, els nois, tots igual, etc.
• Les noies i els nois que són agredits, ho diuen a algú?
• Fins a quin punt són agredits? Amb quina freqüència? Esporàdica, repetitiva, sistemàtica, etc.
• Fins a quin punt agredeixen ells? I elles?
• Quines accions s'han dut a terme al centre quan hi ha hagut agressions?
• Quins són els tipus d'agressions més freqüents? Les verbals, les físiques, ...
• Quin és l'objectiu de l'agressió? Una resposta incidental; un atac a una persona, a algú més dèbil, etc.
• Quina ha estat la seqüència? Agressió, agressió-reacció, una espiral de violència, etc.
• Com és que la majoria d’alumnes agredits ho han sigut dins de l’intitut i no al carrer?
• Etc.

També resulta important esbrinar-ne les causes. Aquestes en podien ser algunes:

• Les  famílies no donen les pautes bàsiques educatives.
• L’existència d’algun conflicte familiar fa que l’alumne es desfogui a l’institut. Si al seu entorn hi ha certa agressivitat, ell ho observa, ho aprèn i ho reprodueix.
• La desmotivació de l’alumne i el sentiment de fracàs pot causar cert malestar i aquest desencadena comportaments agressius.
• L’ambient d’aula pot ser estressant i es generen tensions entre ell i el professorat o entre ell i els seus companys.
• Etc.

3.                             Procés de reflexió amb l'alumnat

Cal explorar el tema de l’agressivitat utilitzant la reflexió:

• Quines són les manifestacions agressives?
• Quines són les causes possibles que ell usa per agredir altres persones?
• Com se sent la gent durant i després de l’agressió?
• Quins són els efectes d’aquesta agressió en la resta de l'alumnat?
• Per què usa l'agressivitat per establir relacions de poder? 
• Què passaria al nostre institut i/o societat si la violència fos acceptada?
• Per què hem d'intentar no agredir ningú?
• Què podem fer per aturar les agressions?
• Etc.

4.                             Propostes d'intervenció: tractament de l’agressivitat a l’ESO

Aquestes són algunes de les accions que es poden donar, a dins o a fora del centre, al comportament agressiu i provocador dins de l’àmbit de l’institut.

• Mesures disciplinàries

Precisament, algunes de les conductes contràries a les normes de convivència del centre -envers altres membres de la comunitat educativa- són: la manca de respecte o desconsideració; les injúries o les ofenses; les incorreccions que alteren el normal desenvolupament de l’activitat escolar, etc.

En aquests casos s’aplicaran mesures correctores:

• Amonestació oral.
• Privació d’esbarjo.
• Amonestació escrita.
• Compareixença immediata davant del cap d’estudis o del director del centre.
• Assistència a l’institut en horari no lectiu.
• Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries per un període concret –que es pot perllongar-.
• Suspensió del dret d’assistir a determinades classes per uns dies i permanència al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.

Es consideren faltes les següents conductes greument perjudicials:

• Actes greus d’indisciplina, injúries o ofenses.
• L’agressió física o amenaces.
• Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les classes i del centre.
• La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència en el centre.
• Etc.

La majoria d’aquestes faltes greus s’esdevenen quan es produeix alguna de les manifestacions de la conducta agressiva. Les sancions a aplicar són:

• Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes per un període inferior a 15 dies.
• Canvi de grup o classe per part de l’alumne.
• Etc.

 Per tal d’aplicar-li una sanció, primer caldrà obrir-li un expedient disciplinari.

Malgrat les mesures correctives i sancionadores, el nostre alumne persisteix en la indisciplina. Cal evitar que els càstigs es quedin sense complir, que les amonestacions i altres mesures disciplinàries acabin sent-li habituals que s’hi pugui acostumar i perdin tota l’efectivitat –pedagògica-.

• Recursos pedagògics

Tot i el dubte de si cal utilitzar recursos especials, en proposo un parell que, en cap cas, caldria aplicar-los com a una mesura “segregadora” (tipus “magatzem” de l’alumne que “molesta”).

• Unitats d’Adaptació Curricular (UAC)

És un recurs del centre que pot atendre les NEE de l’alumnat i, en específic, dels trastorns greus de conducta. S’utilitzen estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de les de l’aula ordinària.

  

• Unitats d’Escolarització Externa (UEE)

Quan l’alumne persisteix de manera contínua i reiterada amb les conductes greus, de manera que complica la convivència en el centre, pot ser més recomanable que assisteixi a una UEE, on realitzarà activitats específiques adaptades a les seves necessitats. L’escolarització és compartida amb el centre i la permanència a la UEE és temporal i revisable al llarg del curs.

• Recursos externs

Unitat de Neuropsicopedagogia

L’alumnat hiperactiu, agressiu, hi arriba amb unes “etiquetes” i expectatives negatives, tant per part del professorat com per part de la família. Com que tot això repercuteix en el desenvolupament cognitiu i emocional de l’alumne, s’opta per a descontextualitzar l’alumne de l’institut per a trencar aquell comportament i produir-hi canvis. S’estudia el sistema de relacions que l’envolta i s’esbrina si hi ha problemes emocionals que puguin incidir en la seva conducta (i també en el seu baix rendiment escolar fent-lo desaprofitar les seves possibilitats cognitives reals). A més, cal intervenir en l’entorn familiar si en comptes de recolzar-lo només es projecta negativitat perquè això acaba afectant el fill, generant-li un fort sentiment de culpa o d’inseguretat.

5.                             Resultats

Una dada innegable és l’efecte demolidor de l’agressivitat, tant pels que la pateixen com per als que l’utilitzen i per al centre en general.

La immediatesa en la detecció de qualsevol manifestació agressiva és clau:

• L'agressivitat verbal: les amenaces, els insults, l’etiquetatge (les cregudes, els marietes, els “tontos”, etc.).  
• L'agressivitat física
• Etc.

El professorat necessita disposar de més recursos pedagògics per educar l'alumnat envers l’agressivitat escolar i els conflictes interpersonals.

Els agents implicats han de ser: el claustre, la família, l’alumne i els especialistes.

L’actitud negativa de l’alumne pot ser reversible si es creen unes expectatives d’èxit que el capacitin per a actuar millor.

Les mesures disciplinàries no funcionen bé perquè no són educadores i en comptes de solucionar el problema, l’allarguen!

Cal actuar directament sobre les causes: possible baixa autoestima, inseguretat, sentiment de culpa, conflicte familiar, malestar, etc.