En el supòsit d’un alumne de 4t d’ESO, ell ha de tenir un rol actiu i prendre la decisió final d’allò que vol perquè es tracta del seu futur. Decidir què vol fer el curs següent no és una resposta immediata o espontània sinó que cal treballar-la al llarg del curs, centrant-se en 4 aspectes bàsics que caldria treballar al llarg del curs per ajudar l’alumne a decidir què vol fer el curs següent:
1. Què li agrada fer? (interessos
professionals, expectatives de futur,…)
2.Quines són les seves aptituds i capacitats
més destacades? Àrees d’estudi (científiques, lingüístiques, sociològiques,
tècniques, artístiques,..) on obté millors rendiments i/o les que li costen menys
esforç
3. Motivacions, interessos, constància, esforç.
P.ex. àrees d’estudi que necessita per estudiar...
4. Informació sobre estudis, professions,
sortides educatives i laborals: Cicles Formatius de Grau Mitjà; Batxillerat;
altres estudis especialitzats (esportius, musicals, idiomes,..); tipus de feina que desenvolupen els
professionals dels diferents sectors; expectatives laborals futures dels
diferents sectors laborals i professionals, etc.
A
un alumne amb poca capacitat intel·lectual i amb família amb expectatives?
Segurament
estem parlant d’un alumne que no s’ha tret l’ESO o que s’ha graduat amb moltes
ajudes. Les possibles sortides són:
AMB TÍTOL D’ESO
|
SENSE TÍTOL D’ESO
|
·
BATXILLERAT
·
FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA
·
ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL:
• ENSENYAMENTS
D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
• ENSENYAMENTS DE
MÚSICA
• ENSENYAMENTS
D’IDIOMES
• ENSENYAMENTS
ESPORTIUS
|
·
PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL
INICIAL
·
ESCOLES-TALLER
·
CURSOS OCUPACIONALS
·
EDUCACIÓ PERSONES ADULTES
·
ALTRES ENSENYAMENTS ESPECIALITZATS NO
OFICIALS
·
|
Si personalitzo més la casuística, podem estar-nos referint a un alumne que ha promocionat, de manera molt “justa” i “fluixa” 4t d’ESO, i que els pares –amb expectatives desajustades- fan que cursi, vulguis o no, el batxillerat. En aquesta situació de dificultats d’aprenentatge en la nova etapa –no “obligatòria”- pot disposar de les següents ajudes:
·
Pla individual:
Una planificació personalitzada sobre
les adaptacions curriculars, les activitats i els materials d’aprenentatge, la
temporització, els criteris d’avaluació, etc.
·
Modificació de la durada del
batxillerat:
Excepcionalment, pot disposar d’una ampliació temporal,
més enllà dels límits previstos amb caràcter general, de la durada de l’etapa. Aquest
alumne, en vista de les seves circumstàncies peculiars, pot fer el batxillerat
en 3 anys i no ha de tornar a ser avaluat de les matèries ja superades.
·
Exempcions de matèries:
Ateses les dificultats objectives
d’aprenentatge de determinat alumne per causa de discapacitat, trastorns de
salut o trastorns greus d’aprenentatge, pot tenir exempció en alguna matèria. Evidentment,
aquesta mesura és més dràstica i ha de ser estrictament proporcional als problemes
o dificultats d’aprenentatge que té l’alumne.
L’hecatombe
(La Vanguardia-25-01-13)
L’hecatombe
Anomeno
d’aquesta manera deliberada el previsible daltabaix. Quan arriba el primer
trimestre o en qualsevol moment d’avaluació del curs, aquest alumne amb
dificultats d’aprenentatge veu que no supera el curs i que és el 1r de
batxillerat el que el supera a ell. Víctima de les expectatives dels pares
intenta –o no- reeixir però aquesta nova etapa li resulta inassolible. En
aquest cas, es pot produir algun abandonament immediat o fulminant; d’altres,
es posposen amb la bona intenció de provar sort en el 2n trimestre però acaben
abandonant igual. En aquest cas, la no superació acadèmica trenca les
idíl·liques expectatives dels pares però el que en surt més malmès és l’alumne
perquè perd un any! Alguns, segueixen a l’institut, atrapats en una
escolarització que no hauria de ser “obligatòria” i sumant insuficiències. En certes
ocasions, dissortadament, com que saben que no poden aprovar es dediquen a
entorpir el desenvolupament de la classe i mantenen conductes disruptives –més pròpies
de l’ESO que no pas del batxillerat-. En aquestes situacions límits encara hi
ha pares que s’entesten en obligar que els seus fills facin batxillerat i que
el problema és del centre i no del seu fill...
Cursos professionalitzadors
Un
dels exemples per a disposar d’una segona oportunitat és l’Escola-Taller o els
cursos ocupacionals. Aquesta formació esdevé una autèntica alternativa perquè aquell
joves s’adona que aconsegueix tornar a estudiar i trencar amb els estereotips
del fracàs escolar! Mentre que a l’institut no podia o no estava motivats, ara
té MOTIVACIÓ. S’ha tret les etiquetes que li
penjaven a l’institut de “gandul” o de “no servir pels estudis” i s’ha creat
unes expectatives més ajustades a les seves capacitats. Justament aquestes
ganes renovades d’aprendre i de treballar fan que ja no noti que ell no hi
arribi i els altres companys sí. Ja no toca sostre! No se sent desanimat i no
vol “llençar la tovallola”. Un altre element que ajuda a que aquesta formació
funcioni bé és que és de tipus pràctic. I com que ve acompanyada d’un procés d’assumpció
de la necessitat de formar-se –en l’aprenentatge d’algun ofici- queda combatut el
fracàs i l’abandonament escolar.
Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
En cas que el nostre alumne acabi la secundària sense el graduat en ESO també pot fer un PQPI. Aquesta formació li permet adquirir unes competències bàsiques professionals i personals alhora que afavoreix la seva inserció laboral. A més, li facilita l'obtenció del títol de graduat en ESO i la formació per poder prosseguir els estudis en els diferents ensenyaments.
Proves d’accés a cicles PCFGM
Vull acabar expressament amb aquesta altra opció perquè he estat realitzant aquesta formació, des del 1999 al 2013, i en faig una valoració molt positiva! El nivell és assolible però cal el compromís de l’alumne per a repassar el temari de les matèries. Les àrees més complexes solen ser les ciències i l’anglès. Al ser una prova globalitzada, es pot superar amb alguna matèria no aprovada. Els percentatges de les anomenades “instrumentals” són les que tenen més percentatge de puntuació. L’ampli ventall de famílies professionals fa que l’alumne s’engresqui. Un cop superada la prova, els alumnes poden cursar un Grau Mitjà. Si és un alumne amb dificultats és possible que quan acabi no faci prova d’accés per a
estudiar un Grau Superior. No obstant, ja té un títol de tècnic!