25 de juny de 2009- Ha mort un gegant de la música pop que tenia tentacles per tot el món, que generava multitud de fans i de fanàtics, d’imitadors amb acrobàcies incloses i vestuari estrafolari. En una època de globalització, ell tenia el poder i manegava el fil de les titelles. Encapçalava les llistes mundials d’èxits i establia rècords desaforats de vendes. Va voler atemptar contra la seva herència genètica, es va desfigurar la cara amb el reguitzell d’operacions quirúrgiques i cada incisió del bisturí l’allunyava més dels seus orígens. De ser un “afro” a convertir-se en un retrat esperpèntic a cops de talonari. Amb l’excusa de voler recuperar la seva infantesa perduda, l’ombra de les sospites pederastes el van acompanyar en el decurs dels seus dies i de les seves nits de fantasia. Ara els voltors rentabilitzaran el “morbo” de la seva mort i en faran negoci sense respectar cap mena de dol. El circ mediàtic de les autòpsies, del “megafuneral”, de l’herència i un exèrcit d’etcèteres no tindran caducitat, protagonitzaran els noticiaris i ens amenitzaran les estiuenques sobretaules televisives.
