PRÀCTICA 2- Tema 2: Trastorns
de l'aprenentatge
Cas 1:
A 3er. de Primària hi ha un/a nen/a que llegeix força bé però que no
s'entén res del que escriu. Fa inversions, omet grafies i les que posa no es
pot endevinar què són. La família està molt preocupada i li compren materials.
Què li aconsellaries?
Els aconsellaria que tinguin i mantinguin
una actitud positiva per tal de no projectar imatges negatives del nen
acusant-lo de gandul, estúpid, etc. Cal que li fomentin una bona autoestima!
Els deixaria clar que la capacitat
intel·lectual del seu fill és normal però que
hi ha un trastorn d’aprenentatge que requereix la intervenció d’un terapeuta o
especialista: psicòleg, pedagog, logopeda, professor especialitzat, psicopedagog -escolar o privat-, l’EAP.
Els conscienciaria sobre la necessitat
d’una reeducació i el fet que aquesta seria més exitosa amb un bon nivell de
motivació. Els diria que són una font d’ajuda important per al seu fill i que
li han de donar molt suport emocional. Ells han de fer-li saber que comprenen
la naturalesa dels seus problemes d'aprenentatge. Això pot requerir haver de
donar al nen algun tipus d'explicació sobre les seves dificultats i avisar-lo de esforç i el treball que haurà de
fer.
Cas 2:
Hi ha 3 o 4 nens/es de 4rt. que no recorden les taules, estudien i un dia
les saben i l'altre no. Són alumnes tranquils i que comencen a no voler
participar en les activitats de càlcul. Quines activitats proposaries en petit
grup? Què recomanaries fer a casa?
Al centre
Activitats cooperatives centrades
en aspectes de situació espacial, memòria i de
raonament lògic.
Activitats graduades o
seqüenciades: manipulació, comprensió dels conceptes i mecanització o
automatització. Les activitats pràctiques permeten que els alumnes construeixin
les regles logico-matemàtiques de manera
experimental inductiva i després ho puguin aplicar.
Experiències concretes
amb els números grans i petits, problemes aplicats a situacions reals, exercicis
variats per a evitar la monotonia i el cansament, repetició d’aprenentatges per
a garantir-ne l’assimilació.
Potenciació dels
aspectes lúdics: tangram, trencaclosques, cartes, jocs de taula o d’ordinador, etc.
Distàncies
en temps majors per evitar que les limitacions temporals siguin un obstacle
afegit.
Amb la família
Els pares han de potenciar els
reforços positius davant les fites assolides, tot i que siguin normals per a la
seva edat, ja que això motiva a seguir el programa de reeducació i a
esforçar-se més.
En
cap cas, s’ha d’aplicar el càstig davant el no acompliment dels objectius o de
les tasques; és a dir, s’ha d’evitar destacar que ha fet malament les coses o
que no s’ha esforçat prou. El fet de no obtenir recompensa pel seu esforç pot
conduir-lo a la frustració. Cal mantenir el tracte afectiu positiu!
