dijous, 3 de juliol del 2014

Trastorns per dèficit d'atenció i comportament perturbador


Tinc un/a alumne/a hiperactiu/va, què puc fer? Què no hauria de fer? 

Aspectes que cal potenciar
El suport personalitzat permet abordar les dificultats de l’alumne de forma directa, donant suport específic i individualitzat. Cal estimular les seves fortaleses amb intervencions positives. Els reforçaments han de tenir un llenguatge positiu:
  • Elogiar conductes adequades de forma molt concreta i descrivint el que ha fet bé: Molt bé! No t’has aixecat de la cridat no has cridat!”.
  • Elogiar de manera molt sincera i vertadera: “Sé que això et costa però ho has fet bé!”
  • Utilitzar el reforç social (felicitació, alabança, afecte...), privilegis senzills (petits encàrrecs d’aula, una estona més de pati...) o petits premis (adhesius, etc.)
  • Usar una recompensa grupal –no immediata- (el mestre va reunint gomets o punts que podran ser intercanviats per un privilegi de classe, etc.

També és important promoure l’autoconfiança i l’autoestima de l’alumne:
  • Trobar una consigna com tocar-li l’esquena.
  • Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo.
  • Dedicar-li temps i supervisar-lo sovint. P.ex. fer-li reforços cada 10 minuts acostant-se a la taula del professor –i permetent que tingui una sortida controlada a la seva necessitat de moviment.  A l’haver d’anar a la taula del professor, podrà aixecar-se, afavorint la concentració en les moments que es troba assegut.
  • Mantenir un nivell apropiat adaptant les tasques: fer que se senti capaç de realitzar amb èxit.
  • Crear taules de comportament i registres de rendiment per tal que comprovi de forma visible: el nombre de tasques realitzades, la millora conductual, etc. Una altra opció és que sigui un autoregistre (l’alumnen apunta en un registre cada vegada que ha aconseguit un objectiu proposat i això millorarà el seu comportament).
  • Promoure l’interès de l’alumne per a que tingui un bon rendiment.
  • Fer que se senti bona persona.
  • Etc.

 Aspectes que cal evitar
·         Recordar-li només els errors.
·         Exigir-li un treball per un període de temps prolongat.
·         Evitar el càstig o només usar-lo de manera equilibrada si la situació és greu i si creiem que li ensenya la conducta correcta.
·         Retreure-li conductes menors: rebequeries, etc.
·         Enfrontar-s’hi nerviosament (és millor obviar certs comportaments problemàtics per a evitar que es repeteixin i no fer-li cas: no mirar-lo ni escoltar-lo, no fer-li gestos, etc.)


Quines estratègies proposaries per a que un alumne/a hiperactiu/va amb desatenció pogués sortir de forma pautada de classe en el moment en què ho necessita. Per ex: anar a fer una fotocòpia... 
La sortida de classe hauria de ser d’una durada breu (uns 5 minuts aproximadament) o el temps que s’hagi pactat amb l’alumne.
L’alumne ha de sortir sense alterar la classe ni fer enrenou en el centre.   
Algunes activitats a realitzar poden ser: enviar encàrrecs a altres professors, anar a buscar material, sortir al lavabo, etc.


Com treballaries amb un/a adolescent (2n. ESO repetidora) que té trastorn negativista desafiant la tutoria? 
·         Fomentar el major nivell possible de confiança.
·         Mantenir de manera consistent el contacte visual.
·   Escoltar atentament i parlar repetint el que ella diu amb algun afegitor que l’ajudi a augmentar el descobriment dels seus pensaments i sentiments.
·         Establir conjuntament quins són els comportaments adequats i quins els inacceptables.
·         Reconèixer i elogiar les conductes adequades i ignorar els comportaments indesitjats superficials.
·         Animar-la a identificar i parlar sobre la connexió entre els seus sentiments i les seves conductes desafiants, negativistes i hostils; també fer-ho amb les conductes positives, no disruptives i col·laboradores.
·         Fer-li expressar la causa del seu comportament per entendre per què va actuar d’aquella manera.
·         Comptar amb la seva cooperació.
·         Contribuir a restaurar la seva autoestima (sense jutjar-la).
·         Garantir-li el respecte que es mereix i exigir el respecte que ha de tenir envers els altres: professora, companys, etc.